Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934. Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39. Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia. Deixeble d’Agustí Pedro i Pons, en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’Hospital Clínic, on romangué fins el 1976. L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric. El 1945, conjuntament amb el microbiòleg Amadeu Foz, s’incorporà al Laboratori Municipal del Parc i assumí la direcció de la Secció de Bioquímica del Pavelló d’Investigacions de l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona (actual Hospital del Mar). L’any 1948, tots dos fundaren el Departament d’Investigacions (inaugurat per Alexander Fleming), que donà lloc a l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), del qual Gras fou director fins a la jubilació el 1985.
Col·laborador de Santiago Vidal i Sivilla a la Càtedra de Fisiologia del 1959 al 1968, el 1970 fou nomenat cap del Departament de Fisiologia i Bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Medicina de Catalunya (1961), en fou vicepresident del 1988 al 1997. Fou també membre d’altres acadèmies (Sociedad Argentina de Bioquímica, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Societat Catalana de Biologia, Real Academia Española de Medicina, Sociedad Española de Bioquímica, Societat Espanyola d'Immunologia etc.). El 1985 ingressà a la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Membre de la Societat Catalana d’Immunologia, en fou vicepresident del 1981 al 1983.
Centrà les seves recerques en el desenvolupament de tècniques per a l’anàlisi de les proteïnes del plasma i en l’estudi de les alteracions de les seves propietats en diverses malalties. També investigà el catabolisme de l’antigen i estudià els mecanismes de tolerància i la immunització antigènica persistent. Rebé la Medalla Narcís Monturiol (1983) i el Premi Ciutat de Barcelona d’investigació (1985). Publicà, entre d’altres, Fundamentos de bioquímica médica (1951, cinquena edició 1971), Proteínas plasmáticas (1964) i Los mecanismos de homeostasis inmunológica y el equilibrio inmunológico (1979).