Resultats de la cerca

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Cap del departament de virologia humana de la Universitat de Maryland des del 1993, al llarg de la seva carrera d’investigador ha descobert la interleucina un factor proteic secretat pels limfòcits T que provoquen el creixement cellular i el primer retrovirus humà, i ha treballat extensament sobre el virus de la sida, en collaboració amb el professor Luc Montagnier de l’Institut Pasteur És autor de més de 700 treballs científics i d’una seixantena de patents, entre les quals es troben els tests sanguinis de la sida Ha estat guardonat amb nombrosos premis com el Lasker 1986,…

Estudià a les universitats de Panjab i Liverpool, on es doctorà el 1948 prosseguí la seva formació a l’Institut Federal de Tecnologia de Zuric amb Alexander Todd L’any 1966 es naturalitzà nord-americà Exercí la docència a les universitats de Vancouver 1952-59 i Wisconsin 1960-70 i del 1971 fins a la jubilació 2007 al Massachusetts Institute of Technology Les seves investigacions se centraren en la interpretació del codi genètic i la síntesi proteica, per la qual cosa el 1968 obtingué el premi Nobel de medicina juntament amb Robert W Holley i Marshall W Nirenberg Fou guardonat també amb el…

Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H Robert Horvitz  El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular Amb Gary Ruvkun i David Baulcombe guanyà el premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica 2012 pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens Per…

Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el 2013 li fou…

Començà estudiant veterinària i zoologia, però es graduà en bioquímica l’any 1981 al California Institute of Technology, on dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1985 El 1986 s’incorporà a la Washington University de Saint Louis Amb el seu equip, els anys vuitanta descodificà l’estructura del virus de l’ hepatitis  C a partir de les aportacions de Harvey J Alter  i Michael Houghton , que pogué reproduir al laboratori Des del 2001 és professor a la Washington University Editor de les revistes  Journal of Experimental Medicine 2003-07, Journal of Virology 2003-08 i PLoS Pathogens des del…

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…

Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001,…

Llicenciat en Genètica a Cambridge 1963, es doctorà en Anatomia i Embriologia per la University College de Londres 1969 És el director de l’Escola de Biociències de la Universitat de Cardiff, on també exerceix de professor de genètica dels mamífers Els anys 80, aïllà cèllules mare embrionàries de ratolins, aconseguí manipular-les genèticament i implantar-les en mares substitutes, que pariren ratolins amb els canvis genètics desitjats Posteriorment, investigà en cèllules cancerígenes de ratolins i aplicà, també, la manipulació genètica en ratolins al treball sobre malalties humanes com la…

Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la proteïna CTLA-4…