Resultats de la cerca

Fa referència especialment a la litiasi biliar, on sovint la malaltia es presenta en forma de fang biliar Resulta més difícil de diagnosticar que la litiasi de mides macroscòpiques perquè ecogràficament costa detectar litiasis inferiors als 3 mm Per això pot caldre l’anàlisi de bilis, obtinguda mitjançant endoscòpia, per a determinar la presència de cristalls i arribar al diagnòstic de litiasi biliar

S'utilitza sobretot en cas d’icterícia obstructiva habitualment provocada per una litiasi biliar o per un tumor Es cateteritza l’esfínter d’Oddi mitjançant un fibrogastroscopi i, instaŀlant-hi un contrast radioopac, s’obté una colangiopancreatografia També pot tenir aplicacions terapèutiques El fibrogastroscopi disposa d’instruments endoscòpics per a practicar biòpsies i netejar la via biliar en cas de litiasi Si convé, pot fer una esfinterotomia a l’esfínter d’Oddi per assegurar el pas de bilis i, en cas de tumoració obstructiva, collocar un catèter que permeti el…

La majoria es produeixen a la glàndula submaxiŀlar, en proporció menor a la glàndula paròtide i és excepcional el cas de la sublingual i glàndules accessòries El càlcul està format per una matriu orgànica composta per moc i un detrit divers amb cèllules mortes cèllules epitelials descamades i bacteris, i un precipitat principalment de fosfat càlcic És difícil precisar-ne l’etiologia, però en molts casos la formació del càlcul pot estar relacionada amb una estasi de la saliva La glàndula afectada s’inflama en no poder drenar bé la saliva i es pot originar un dolor intens durant la…

Es pot associar amb poliquistosi renal i amb quists del colèdoc A les dilatacions hi ha estasi biliar i tan sols apareixen símptomes com ara dolor còlic i febre en cas de formació de litiasi i sobreinfecció bacteriana En alguns casos es poden arribar a formar abscessos i colangitis greus Al diagnòstic de certesa s’hi arriba mitjançant ecografia o colangiografia retrògrada L’única opció terapèutica amb intenció curativa és la cirurgia es practica una hepatectomia parcial que inclou els segments hepàtics afectats En cas d’afectació difosa de tot el fetge i complicacions reiterades…

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…