Resultats de la cerca

Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974,  Vocabulari de medicina  1993 i  Balmis o l’esperit de la Illustració…

Publicà més de 150 treballs, entre els quals destaquen Tratado de enfermedades nerviosas, Las Parálisis, Neurología Clínica, Las neuralgias i Fisiopatología de los lóbulos frontales , treballs on donà una visió moderna i complexa de la neurologia Fou membre fundador de la Sociedad Española de Neurología

Professor de la clínica neurològica de la Salpétrière de París 1947-60, ha estat donat el seu nom a l’associació d’una simptomatologia pseudotabètica i d’una espondilitis síndrome d’Alajouanine-Françon La seva collaboració en el progrés de la neurologia moderna ha estat molt important

Estudià medicina a Barcelona i exercí a París, on fou professor de l’hospital Necker Introduí una sèrie d’instruments, procediments quirúrgics i mètodes per a l’exploració diagnòstica i el tractament de les afeccions de l’aparell urinari prova d'Albarrán Ha estat un dels creadors de la urologia moderna

Doctor en arts i medicina És autor del Libro del arte de las comadres 1541, un dels primers i més influents escrits sobre obstetrícia i pediatria en llengua moderna a la península Ibèrica Un poema seu, dedicat a Carles V amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863

Fou un dels creadors de la moderna escola de neurologia catalana en el seu dispensari, fundat el 1882, de l’Hospital de la Santa Creu Descriví per primera vegada la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva, la qual rebé el seu nom malaltia de Barraquer-Simons , el reflex de prensió plantar, l’atetosi associada a les encefalopaties infantils adquirides i l’atròfia unilateral generalitzada d’origen reflex

Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer

El coneixement morfològic i estructural dels grans de pollen i de les espores ha avançat molt amb l’ús de la microscòpia electrònica Els caràcters palinològics tenen molt de valor en la taxonomia vegetal moderna La palinologia és molt important també en la geologia del Quaternari Les anàlisis pollíniques de torberes i estrats permeten de datar-los i de conèixer per a cada època els principals tipus de vegetació, en correlació amb el clima També és important l’estudi dels pollens en relació amb l’allèrgia, car són poderosos allèrgens

Llicenciat a Madrid el 1903, amplià estudis a Estrasburg amb Schmiedeberg Catedràtic de terapèutica de la Universitat de Madrid 1912 i membre de la Real Academia de Medicina 1922, fou president del Consejo Nacional de Cultura 1933 Exiliat a París 1938-43, en tornar no recuperà els seus càrrecs Cultivà la digestologia juntament amb G Marañón fou autor d’un Manual de medicina interna 1916, text bàsic per al progrés de la medicina interna a l’Estat espanyol Ha estat un dels màxims impulsors del desenvolupament de la farmacologia moderna a l’Estat espanyol i un eficaç creador d’escola

Existeixen proves que els antics coneixien ja les posicions del fetus, la versió uterina i l’operació cesària tanmateix, el màxim impuls de l’obstetrícia moderna es remunta a la introducció del fòrceps per Palfyn s XVIII, els treballs del cirurgià Ambroise Paré i el descobriment de l’origen de la febre puerperal per Semmelweis s XIX Els progressos de la neonatologia especialment des del descobriment dels grups sanguinis i les tècniques del part sense dolor han contribuït decisivament al gran avenç d’aquesta especialitat Als Països Catalans, cal destacar l’escola d’obstetrícia…