Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
confinament
Medicina
Fet de tancar algú dins un espai limitat.
Es pot dur a terme per motius diversos, com ara per seguretat ciutadana o per salut pública, en aquest cas com a mesura epidemiològica per a evitar el contagi d’una malaltia infecciosa
Nomenat un nou secretari de Salut Pública
Medicina
El Departament de Salut, avalat pel govern de la Generalitat, nomena Josep Maria Argimon secretari de Salut Pública en substitució de Joan Guix, que dimiteix per motius de salut Argimon, que manté el càrrec de director gerent de l'Institut Català de la Salut ICS, té com a missió la vigilància de casos de covid-19 en coordinació amb la recentment creada Oficina Covid
Entra en vigor l’estat d’alarma a Espanya per la Covid-19
Medicina
Les mesures per frenar el contagi de la Covid-19, aprovades en consell de ministres el dia 14 i previstes per a una durada de dues setmanes, consisteixen sobretot a limitar els moviments de la ciutadania a la compra de productes de primera necessitat, anar a treballar o altres motius de força major Totes els competències de les comunitats autònomes queden supeditades als ministeris de l’Interior, Defensa, Sanitat i Transports Des de Catalunya, el president de la Generalitat, Joaquim Torra, critica la centralització i insta sense resultats el president espanyol Pedro Sánchez que…
Joan Bialet i Massé
Agronomia
Dret
Medicina
Metge, advocat, agrònom i enginyer.
Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom
atrició mostral
Medicina
Reducció del nombre de participants durant la realització d’un estudi clínic, especialment en estudis a llarg termini, ja sigui per abandonament, per retirada o per altres motius.
Baruj Benacerraf

Baruj Benacerraf
© Steve Gilbert
Medicina
Metge veneçolà naturalitzat nord-americà.
D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà a l’Hospital…
decret de la Interrupció Artificial de l’Embaràs
Medicina
Decret aprovat el 1936 per la presidència de la Generalitat de Catalunya que autoritzava la interrupció de l’embaràs durant els tres primers mesos, per motius terapèutics, eugènics o ètics.
Formava part d’una reforma més general que havia d’incloure els contraceptius i l’atenció obstetricoginecològica L’avortament havia d’ésser efectuat en centres sanitaris dependents de la Generalitat de Catalunya amb un equipament adequat, i després d’un examen meèdicopsicològic de la sollicitant
gestació subrogada
Dret
Medicina
Gestació resultat d’un acord pel qual la gestant es compromet a donar a una altra persona o persones el nadó, del qual esdevenen els pares a tots els efectes, llevat del biològic en sentit estricte.
La gestació subrogada pot obeir a diversos motius, entre els quals hi pot haver la infertilitat d’una o de les dues persones que la contracten, algun tipus de malaltia en el cònjuge femení que impossibilita la fecundació o l’embaràs, o la impossibilitat biològica de dur a terme la gestació parelles homosexuals masculines D’acord amb aquesta casuística, l’embrió de la gestant subrogada pot procedir d’inseminació artificial o de la fecundació in vitro Anàlogament, les gàmetes poden procedir d’un dels dos progenitors i de la gestant subrogada, dels dos progenitors, de la gestant…
avortament
Dret penal
Medicina
Expulsió del fetus quan encara no és viable, és a dir, aproximadament abans de les 20 a les 28 setmanes de gestació.
Aquestes dades són, però, variables, ja que cada vegada hom aconsegueix de fer sobreviure infants nascuts més precoçment, per la qual cosa és molt difícil, en aquests casos, de diferenciar l’avortament del part prematur fetus de sis a vuit mesos i mig d’altra banda, és pràcticament impossible de precisar el dia de la fecundació, i, per tant, l’edat exacta del fetus Hom distingeix entre l’avortament espontani i l’avortament provocat L’ avortament espontani sobrevé generalment després d’una fase premonitòria, és acompanyat de dolors lumbars i d’escasses pèrdues de sang i no sol comportar…
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,