Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
nucli Accumbens
Medicina
Nucli basal de l’encèfal situat a la part anterior de la banya frontal del ventricle lateral del cervell que forma part del sistema límbic.
Equilibra dos neurotransmissors essencials, la dopamina, que controla la funció motora, l’aprenentatge, les emocions i els sentiments de plaer, i la serotonina, de funció fonamentalment inhibitòria El nucli Accumbens és una de les estructures del cervell més afectada per les drogodependències, ja que s’ha demostrat que el consum continuat de drogues, tant si són addictives com ara la cocaïna o les amfetamines, com si són recreatives, com la nicotina o l’heroïna, augmenta la producció de dopamina i redueix la de serotonina
Eric Kandel
Medicina
Fisiòleg austríac.
Investigador del Centre de Neurobiologia i Comportament de la Universitat de Columbia, a Nova York, fou guardonat conjuntament amb Arvid Carlsson i Paul Greengard amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000 Posteriorment als descobriments de Carlsson i Greengard que explicaven el funcionament dels neurotransmissors a les sinapsis, Kandel relacionà aquests processos amb l’aprenentatge i la memòria Els seus estudis, practicats amb el sistema nerviós d’un cargol marí, demostren que processos complexos, com l’aprenentatge i la memòria, depenen de canvis moleculars…
metilendioximetamfetamina
Medicina
Droga de síntesi o de disseny coneguda com a èxtasi.
És un derivat de l’amfetamina i, per tant, augmenta l’alliberament de neurotransmissors cerebrals com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que estimulen el sistema nerviós central generant un estat d’empatia que facilita les relacions socials i elimina la sensació de cansament Té efectes perillosos a curt termini i tòxics molt greus a llarg termini L’estimulació del sistema nerviós pot ocasionar alteracions en el càlcul visual de les distàncies i provocar accidents de trànsit El seu consum crònic causa una disminució en la concentració de dopamina que comporta…
corea de Huntington
Medicina
Patologia neurodegenerativa hereditària que afecta els ganglis basals del cervell.
Es transmet per herència autosòmica dominant, produïda per una mutació genètica del braç curt del cromosoma 4 Es caracteritza per discinèsies coreoatetòtiques de la musculatura axial i perifèrica, disàrtria, disfàgia, postures distòniques i per trastorns neuropsicològics variables, com ara modificacions de la personalitat, allucinacions, depressió o psicosi, capaços d’evolucionar vers la demència L’edat d’inici de la simptomatologia clínica oscilla entre els 20 i els 70 anys, amb una mitjana de 38 anys Les lesions anatomopatològiques són d’atròfia degenerativa del cap del nucli caudat del cos…
Arvid Carlsson
Medicina
Investigador suec del departament de farmacologia de la Universitat de Göteborg.
Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000 conjuntament amb Paul Greengard i Eric Kandel pels seus descobriments sobre el paper de la dopamina com a neurotransmissor cerebral i en el control dels moviments Els seus treballs, desenvolupats durant la dècada del 1950 al 1960, determinaren que en la malaltia de Parkinson hi ha un dèficit de dopamina en algunes àrees cerebrals i el conduïren a proposar-ne l’ús de la L-dopa molècula precursora que es converteix en dopamina al cervell com a tractament, a més d’obrir la porta a la possibilitat de l’ús del trasplantament de…
Thomas Christian Südhof

Thomas C. Südhof
© Howard Hughes Medical Institute
Medicina
Bioquímic alemany nacionalitzat nord-americà.
Estudià a les universitats d’Aquisgrà, Harvard i Göttingen, on el 1982 obtingué el doctorat L’any següent anà als Estats Units, on féu recerca al departament de genètica molecular de la Universitat de Texas, sota la supervisió de Michael S Brown i Joseph L Goldstein El 1986 s’incorporà també a l'Institut Mèdic Howard Hughes com a investigador Des del 2008 és professor a la Universitat de Stanford Ha estudiat el mecanisme dels neurotransmissors, especialment de les norepinefrines de les endorfines i les epinefrines, les lipoproteïnes de baixa densitat LDL i els processos de regulació del…
Paul Greengard
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Començà estudis de física i matemàtiques, que canvià pels de biofísica a la Johns Hopkins University, on es doctorà el 1953 Posteriorment feu recerca a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya i el 1959 s’incorporà als laboratoris Geigy de Nova York El 1968 passà a la Universitat de Yale i el 1983 a la Universitat Rockefeller, on fou investigador en cap del Laboratori de Neurociència Molecular Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000, conjuntament amb Arvid Carlsson i Eric Kandel Durant la dècada de 1960 les seves recerques demostraren que en moltes sinapsis els…