Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Willem Johan Kolff

Willem Kolff
© The New Netherland Institute
Medicina
Metge neerlandès naturalitzat nord-americà.
Estudià a la seva ciutat natal, on es graduà el 1938 Resident a la Universitat de Groningen, organitzà el primer banc de sang l’any 1940 Aquest any es traslladà a Kampen, arran de la seva resistència a collaborar amb les autoritats pronazis, a partir de 1943, amb mitjans molt precaris desenvolupà el primer hemodialitzador o ronyó artificial, que aplicà amb èxit per primera vegada el 1945 a un pacient amb pèrdua de la funció renal Doctorat el 1946, el 1950 anà als EUA, on es nacionalitzà el 1956 Incorporat a la Cleveland Clinic Foundation, treballà en el disseny de la màquina cardiopulmonar i…
Alfred G. Gilman
Medicina
Metge nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “proteïnes G” en…
Joaquim Alier i Gómez
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre.
El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a Nova Guinea i…
Luis Rojas Marcos
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre.
Es doctorà en medicina i cirurgia per la Universitat de Bilbao 1975 i, més tard, ho féu en ciències mèdiques per la Universitat de l’estat de Nova York 1977 S'especialitzà en psiquiatria a l’hospital Bellevue i a la New York University 1969-72, on és professor en actiu de psiquiatria Durant el seu exercici com a director de la City's Health and Hospitals Corporation 1981-2002, a Nova York, creà el projecte HELP Homeless Emergency Liaison Project, la primera unitat mòbil d’atenció i hospitalització de malalts mentals sense mitjans econòmics o rodamons, que ha servit de model en…
Carl Beck
Medicina
Metge cirurgià alemany.
Establert als EUA des del 1882, fou president del St Mark's Hospital i professor de cirurgia de la New York Post-Graduate Medical School Les seves aportacions més rellevants foren en el camp de la cirurgia abdominal i en el de les aplicacions de la radiologia a la diagnosi de les fractures
Es presenta una tècnica que permet a pacients paraplègics tornar a caminar
Medicina
Dues de les més prestigioses revistes científiques, Nature i New England Journal of Medicine, presenten estudis amb tres pacients amb lesió medullar que han tornat a caminar amb l’ajut de crosses, gràcies a implants que recuperen els senyals elèctrics que el cervell envia als músculs de les cames Tot i que aquesta tècnica és en fase experimental, està sent desenvolupada a diversos centres, entre els quals l’Institut Guttman de Catalunya
Marc Viguera i Boncompte
Medicina
Metge.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on, el 1960, es llicencià Es traslladà als Estats Units per ampliar estudis Hi féu estudis de postgrau al Good Samaritan Hospital, Cincinnati Ohio 1962-1963, al Sunnybrook Hospital, Toronto, 1967, al Buffalo General Hospital de Canadà 1966 i a la Canadian Heart Foundation juntament amb la University of Toronto 1967-1969 Arran de la seva gran tasca en el camp de la medicina, sobretot en la utilització de l’anestèsia, ha rebut premis de diverses institucions State University of New York, American Board of Anesthesiologists 1968 American…
Nicholas Barbon
Economia
Medicina
Economista i metge anglès.
El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del capital, i insistí en…
Joseph LeDoux
Medicina
Neurocientífic i psicòleg nord-americà.
Doctor en psicologia per la State University of New York at Stony Brook 1977 Professor de neurociència i psicologia a la Universitat de Nova York i director del Center for the Neuroscience of Fear and Anxiety de la mateixa ciutat Membre de la International Brain Research Organization i de l’American Association for the Advancement of Science La seva recerca es concentra en l’estudi de la memòria biològica i en l’experimentació amb animals per a establir els mecanismes relacionats amb els temors patològics, les pors i l’ansietat És considerat una de les principals autoritats…
Bernard Lown

Bernard Lown
©Harvard T.H. Chan School of Public Health
Medicina
Metge nord-americà, d’origen lituà.
Nascut en una família jueva, emigrà als Estats Units quan tenia catorze anys Es formà en medicina després d’estudiar zoologia a la Universitat de Maine, una formació que culminà amb una beca de cardiologia al Brigham and Women’s Hospital de Boston El 1961 inventà, amb Baruch Berkovitz, l’actual desfibrillador de reanimació cardiopulmonar El 1973 fundà la institució de recerca Lown Cardiovascular Research Foundation, posteriorment anomenada Lown Institute, amb l’objectiu de fomentar la salut cardiovascular mundial També ideà la iniciativa SatelLife 1987, per tal de fer arribar la literatura…