Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio de Medicina y…

Capdavanter en radiologia, estudià la radiologia del pit, la radiologia clínica i elaborà programes d’ensenyament de la medicina Professor a la Universitat de Cincinnati Ohio, és autor de Fundamentals of Chest Roentgenology 1960 i Case of the Day 1967 entre d’altres

Té l’origen en l’antic Hospital Militar del barri de Vallcarca de Barcelona, que per un conveni i un reial decret del 1999 foren traspassats en règim de concessió demanial del Ministeri de Defensa a la Generalitat de Catalunya Rep el nom en memòria del cirurgià Pere Virgili i Bellver Ocupa un total aproximat de 8600 m 2 Les seves funcions inclouen la prestació de serveis assistencials, d’investigació i docència, el suport a altres serveis assistencials i la gestió dels edificis i installacions de la parcella de l’antic Hospital Militar El 2009 s’hi inaugurà l’Hospital Sociosanitari Pere…

És dedicat a la recerca avançada sobre el diagnòstic i el tractatment d’un ampli ventall de malalties i transtorns de la salut, entre els quals del sistema metabòlic fetge, aparell digestiu, nutrició, oncologia i immunologia, malalties neurològiques, malalties relacionades amb la pobresa i el desenvolupament de tecnologies de diagnòstic i terapèutiques Absorbeix part dels serveis de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS, vinculat a l’ Hospital Clínic , a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques…

Estudià el batxillerat a Tarragona i es llicencià en medicina a Barcelona 1915 Fou alumne intern als hospitals de la Santa Creu i Clínic i, després, metge ajudant de cirurgia de la Santa Creu i al departament anatòmic El 1920 fou nomenat professor adjunt d’anatomia de la facultat de Barcelona, i el 1926, per oposició, catedràtic d’anatomia de Salamanca dos anys més tard fou traslladat a Barcelona amb el mateix càrrec La Universitat Autònoma de Barcelona 1933 el nomenà catedràtic d’urologia Fou el primer director de l’Escola Professional d’Urologia creada el 1954 Es féu mereixedor d’un…

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

Llicenciat en farmàcia 1881, l’any 1886 inicià els estudis de medicina, i entre el 1887 i el 1890 fou professor ajudant de tècnica anatòmica Es doctorà per la Universitat de Madrid 1895 amb la tesi  El azul de metileno en Medicina Individualidad clínica del mismo Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Sevilla 1904 i a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector 1913-23 Docent innovador, introduí a l’assignatura de terapèutica, l’ensenyament de la farmacologia, la terapèutica física, l’electroteràpia, la radioteràpia i la fototeràpia Creà els Departaments d’Hidroteràpia i…

Els seus estudis sobre l’anèmia perniciosa i la troballa d’un tractament efectiu li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1934, compartit amb GHWhipple i amb GRMinot

Llicenciat 1954 i doctorat 1959 per la Universitat de Barcelona, fou catedràtic d’otorrinolaringologia a la Universitat de Saragossa 1971-73 i a la de Barcelona des del 1973 fins a la jubilació i, posteriorment, professor emèrit Autor de llibres i articles, investigà sobre cirurgia del càncer de laringe, tumors rinosinusals, clínica i propagació dels tumors de rinofaringe, exploracions auditives i vestibulars i acúfens