Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
pulsioxímetre
Medicina
Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània.
És utilitzat especialment en intervencions quirúrgiques, en situacions crítiques o en estudis sobre la perfusió d’oxigen El tipus més corrent consisteix en un didal de goma que es posa al pols de la persona i es connecta a un monitor per a mesurar la quantitat d’oxigen a la sang, que es visualitza en un monitor, juntament amb l’amplitud del pols Fou inventat el 1972 per l’enginyer japonès Takuo Aoyagi
respirador artificial
Medicina
Qualsevol dels aparells dissenyats per a substituir la funció respiratòria o per a estimular-la en pacients que no poden efectuar-la espontàniament.
Entre ells cal fer esment del pulmó d’acer, un compartiment estanc a l’aire on, introduït el pacient amb el cap a fora, hom augmenta o disminueix alternadament la pressió atmosfèrica mitjançant qualsevol de les màquines que insuflen oxigen sol o en mescla amb un tub introduït a la tràquea per la seva obertura natural o la practicada amb traqueotomia respiració artificial
hipoxèmia
Medicina
Concentració d’oxigen al plasma per sota del seu valor fisiològic.
És deguda principalment a una insuficiència respiratòria
digoxina
Medicina
Component principal del grup de fàrmacs anomenats digitàlics i usats en el tractament de la insuficiència cardíaca.
La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors
trombopoetina
Medicina
Substància d’estructura peptídica del grup de les citocines implicada en l’eritropoesi i en la maduració i producció de plaquetes.
La seva acció hormonal fa augmentar l’eritropoesi i la trombopoesi en estimular la diferenciació de les cèllules precursores Es produeix al ronyó i la seva secreció és estimulada en cas d’anèmia S'usa per al tractament d’anèmies greus La seva capacitat per a augmentar la producció d’eritròcits i, secundàriament, el subministrament d’oxigen al múscul serveix, fraudulentament, per a millorar el rendiment d’esportistes d’elit Aquest dopatge implica risc de trombosi en incrementar el nombre de cèllules sanguínies
oxigenoteràpia
Medicina
Aportament per via inhalatòria, amb finalitats terapèutiques, d’aire enriquit amb oxigen.
L’anomenada oxigenoteràpia hiperbàrica és un tractament que consisteix a sotmetre el malalt a un ambient amb pressió superior a l’atmosfèrica És útil en l’embolisme gasós, intoxicació per monòxid de carboni, inhalació de fums tòxics i gangrena gasosa, entre d’altres
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són gasos d’…
oxigenador
Medicina
Aparell per a mantenir l’oxigen de la sang durant la circulació extracorpòria.
neuroimatge
Medicina
Conjunt de tècniques radiològiques i de medicina nuclear que permeten obtenir, en forma d’imatges, informació in vivo de l’estructura i el funcionament del sistema nerviós central.
Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar…
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat adequada d’…