Resultats de la cerca

Estudià les amputacions del cec i el tractament quirúrgic de les ptosis renals Fou l’introductor d’una tècnica clàssica operació de Bassini de tractament de les hèrnies inguinals

Professor de les universitats de Pisa, Roma i Pàdua, on succeí Vesalius en la càtedra d’anatomia 1544 Estudià l’anatomia de la pelvis i de l’oïda i la fisiologia de la digestió, entre altres La seva aportació més important és l’explicació de la circulació pulmonar, que prefigurà la descripció de la circulació general de W Harvey Exposà aquestes i altres investigacions en De re anatomica 1559

Graduat en medicina per la Universitat de Pàdua, s’especialitzà en neurologia Féu recerca postdoctoral a l’Institut de Fisiologia de Pisa, on el 1975 fou nomenat professor titular L’any 2002 esdevingué director del departament de neurociència de la Universitat de Parma Les seves investigacions s’han centrat en el sistema de les neurones mirall, que tindrien una gran importància en l’adquisició del llenguatge i en l’explicació de trastorns com ara l’autisme President de la Societat Europea del Cervell i la Conducta i de la Societat Italiana de Neurociència, és membre estranger associat de l’…

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…