Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
epidèmia
Medicina
Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o una regió determinats.
La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…
Hospital General de València
Medicina
Institució benefico sanitària creada pel consell de la ciutat (1512) sobre la base de l’Hospital dels Folls i absorbint distints hospitals anteriors (de Sant Llàtzer, d’en Clapers, de la Reina, etc.).
Aquells mateixos anys començà a funcionar la casa d’expòsits Era administrat per un canonge, dos regidors municipals i un diputat de clavaries Es cremà el 1545 El 1664 fou ampliada l’antiga estructura amb tres naus per al servei de cirurgia El 1790 hi fou afegit un establiment per a convalescents El 1827 la cura interior de l’hospital fou confiada a les filles de la caritat Perduts els béns propis i esdevingut hospital provincial amb motiu de la divisió del 1833, passà a dependre econòmicament de la diputació provincial ajudada per una junta filantròpica L’hospital fou utilitzat per a…
Asepeyo
Medicina
Economia
Mútua patronal d’accidents de treball.
Fou fundada el 1944 a Barcelona per iniciativa de l’empresari Jesús Serra i Santamans , i té l’origen en la mutualitat de previsió social creada el 1915 El seu nom respon a la sigla en castellà d’ Assistència Sanitària Econòmica per a Empleats i Obrers, Mutualitat de Prevenció Social L’any 1965 deixà de ser una entitat de previsió social i es convertí en mútua patronal d’accidents de treball i malalties professionals El 1990 passà a ser una mútua d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social A partir del 1996, a més de la gestió d’accidents de treball i malalties…
Josep Cabré i Piera
Medicina
Metge dermatòleg.
Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses
Josep Albert Palanca i Martínez-Fortún
Medicina
Metge.
Ingressà a Sanitat Militar i fou enviat a Àfrica S'especialitzà en higiene a Baltimore EUA i el 1920 guanyà la càtedra d’higiene de la Universitat de Sevilla El 1923 passà a la de Madrid, ciutat on fundà la revista Archivos españoles de higiene pública El 1928 ingressà en l’Academia Nacional de Medicina És autor d' Importancia social de la sanidad pública 1944
Robert Bárány
Medicina
Metge austríac, professor d’otologia a Viena (1909).
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del sentit de l’equilibri i de l’aparell vestibular, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina 1914 Mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, caigué presoner de l’exèrcit rus 1915 passà a Suècia, on fou professor a Uppsala 1917, i es naturalitzà suec Amb el seu nom és conegut el nistagme calòric prova de Bárány
Rafael Bartual i Vicens
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en otorrinolaringologia Catedràtic, primer, a la Universitat de Cadis, passà després a la de València Publicà Quimioterapia de la otitis 1947, Quimioterapia en otología 1949, Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo 1951 i altres treballs sobre la paràlisi laríngia, la intervenció laríngia i la paràlisi dels dilatadors Fou rector de la Universitat de València 1972
Llorenç Campins i Ballester
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país
Joan Rovira
Medicina
Política
Metge.
Exercí la medicina a Calaf Anoia Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a La Fraternidad , s’oferí a ésser el representant d’Espanya a l’expedició icariana Icària d’ Étienne Cabet Amb els donatius d’altres correligionaris anà a París i s’embarcà amb Cabet en la fragata Rome , amb la qual passà a Texas 1848 En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet el seu desencís el menà al suïcidi
Comença la fase 1 de la desescalada per la pandèmia de la covid-19
Medicina
Entra en vigor en alguns territoris la primera fase de l’aixecament gradual de les mesures de confinament de la població, restricció de la mobilitat i aturada d’activitats imposades contra la pandèmia de la covid-19 En aquesta ocasió el govern espanyol accepta la proposta de la Generalitat de Catalunya per la qual passen a la fase 1 les regions de l'Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre El 15 de maig la resta de Catalunya passa a la fase 1 menys Barcelona i l'àrea metropolitana, que mantenen més restriccions fase 0,5