Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Félix d’Hérelle
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg canadenc.
El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la…
José Manuel Rodríguez Delgado
Medicina
Metge andalús.
Llicenciat a València el 1937, el 1946 fou becat per a treballar als Estats Units Fou professor de fisiologia a la Universitat de Yale 1950-72 i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Madrid Són importants els seus treballs sobre la fisiologia del cervell, en particular en el camp de la conducta animal destaquen les seves aportacions sobre modificacions de conducta per mitjà d’estímuls elèctrics amb un dispositiu de la seva invenció que anomenà stimoceiver , que li permeté controlar a distància conductes d’animals en experiments A banda d’un gran nombre de treballs de la…
Peter Mansfield

Peter Mansfield
© The University of Nottingham
Medicina
Físic britànic.
Estudià física al Queen Mary College de la Universitat de Londres, on es llicencià el 1959, i obtingué el grau de doctor el 1962 Treballà en collaboració amb el departament de física de la Universitat d’Illinois EUA i amb l’Institut Max Planck, a Heidelberg Alemanya, on ha realitzat diverses estades La seva vida professional estigué majoritàriament vinculada al departament de física de la Universitat de Nottingham, on estudià els gradients en el camp magnètic amb l’objectiu de millorar la precisió de la ressonància magnètica A la dècada del 1970 demostrà que els senyals obtinguts amb aquest…
Joseph Altman
Medicina
Neurobiòleg nord-americà.
Després de la Segona Guerra Mundial, la seva família emigrà a Austràlia, on fou bibliotecari de la Universitat de Nova Galles del Sud, a Sydney Interessat des de molt jove en la psicologia, les ciències del comportament i la neurologia, una estada a Nova York com a bibliotecari li permeté deixar aquesta ocupació i estudiat psicologia a la Universitat de Nova York, on obtingué el doctorat el 1953 El 1961 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on creà el Laboratori de Desenvolupament Neurobiològic, que l’any 1968 traslladà a la Universitat de Purdue Indiana, on…
Phineas Gage
Medicina
Obrer americà del ferrocarril.
Probablement el pacient més famós de dany cerebral, pel fet que permeté establir per primera vegada la relació entre personalitat i les funcions de les parts frontals del cervell L’any 1848, treballava en un equip de construcció ferroviària i era l’encarregat de la collocació d’explosius Un error en l’ordre de collocació d’una d’aquestes càrregues provocà la seva explosió abans d’hora i féu que una barra de ferro d’un metre de llarg, tres centímetres de gruix i sis quilos de pes sortís disparada travessant-li el crani, entrant per la galta esquerra i sortint pel front La barra li destruí part…
donació de sang
Medicina
Pràctica regulada de sotmetre’s voluntàriament a l’extracció de sang per a ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques, fonamentalment per a transfusions.
És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de manera…
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o cavitats…
Hospital Clínic

Façana de la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic
Medicina
Centre hospitalari de Barcelona inaugurat l’any 1906.
Situat en ple Eixample de Barcelona, en la seva creació fou decisiva l’actuació de Valentí Carulla , que aconseguí els recursos de l’Administració per al nou hospital A l’inici funcionà gairebé exclusivament en règim de beneficència, i el cos d’infermeria era format majoritàriament per monges Tanmateix, amb el temps passaren a exercir-hi facultatius prestigiosos, com ara August Pi i Sunyer o Moisès Broggi , que durant la Guerra Civil es feu càrrec de l’únic servei d’urgències Posteriorment continuà essent un dels centres capdavanters de l’atenció hospitalària a l’Estat espanyol Josep Maria…
Vicent Peset i Llorca
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…
,