Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Manel Balcells i Díaz

Manel Balcells Díaz
© www.balcells.cat
Esport general
Política
Medicina
Metge i polític.
És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament…
,
James Edward Rothman

James E. Rothman
© The Kavli Prize
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta…
osteocondrosi
Medicina
Necrosi dels nuclis d’ossificació, per alteracions en la vascularització arterial, que provoca fragmentacions i esclerosis òssies.
Posteriorment hi ha una reossificació i reconstrucció del contorn de l’os
Antoni de Gimbernat i Arboç publica un Nuevo método de operar en la hernia crural
Medicina
El cirurgià Antoni de Gimbernat i Arboç publica un Nuevo método de operar en la hernia crural , posteriorment traduït al francès, l’anglès i l’alemany
Richard Rowland Lower
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el qual arribà…
Robert Langer

Robert Langer
© Heli Sorjonen / Millenium Techn. Prize
Medicina
Enginyer químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell el 1970 i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1974, i posteriorment feu recerca sobre teixits cancerosos al Children's Hospital de Boston i a la Harvard Medical School fins el 1977 Posteriorment s’incorporà novament al MIT, on ha estat professor de bioenginyeria i enginyeria química i dirigeix el laboratori de tecnologia biomèdica, el primer del món en l’especialitat Dissenyador de diversos centenars de patents en aquest camp, s’ha dedicat sobretot al desenvolupament de sistemes d’administració controlada…
Daniel Carleton Gajdusek
Medicina
Metge nord-americà d’origen hongarès.
Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea…
Campanya de proves de la covid-19 a tota la població d'Andorra
Medicina
El Principat d’Andorra comença a fer proves d’anticossos al virus SARS-CoV-2 Les primeres es reserven al personal sanitari Posteriorment, en una primera fase, es fa la prova a tots els ciutadans en deu dies i, després d’una pausa de quatre dies, en la segona fase, se'ls repeteix la prova
Baruj Benacerraf

Baruj Benacerraf
© Steve Gilbert
Medicina
Metge veneçolà naturalitzat nord-americà.
D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà a l’Hospital…
Santiago Noguer i Moré
Medicina
Metge.
Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina