Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Miquel dels Sants Salarich i Torrents
Literatura catalana
Medicina
Historiografia catalana
Metge i escriptor.
Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973
,
Ezras Asratovič Asratyan
Medicina
Neurofisiòleg armeni.
Fou deixeble de Pavlov, la teoria dels reflexos condicionats del qual perfeccionà Professor a l’institut mèdic de Taixkent 1941-43, dirigí posteriorment el laboratori de neurofisiologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Els seus treballs se centraren en el sistema nerviós central i les connexions corticoviscerals Fisiologia del sistema nerviós central 1953, Funcionament i regulació del cervell 1963 i Assaig sobre les activitats nervioses superiors 1977 són algunes de les seves publicacions
diagnosi
Aplicació de l’arteriografia per obtenir una diagnosi de l’embòlia
© Fototeca.cat
Medicina
Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molts diversos signes diagnòstics.
Aquesta coneixença és obtinguda a través de l’interrogatori del malalt, de la seva observació clínica i del seu estudi analític L’interrogatori del malalt, que en termes mèdics és anomenat història clínica, és fonamental Proporciona dades sobre l’ascendència de l’individu en relació amb els caràcters hereditaris, sobre els seus antecedents en relació amb altres malalties sofertes, amb els seus hàbits i amb les seves reaccions fisiològiques, i, sobretot, sobre les alteracions, antigues o recents, que són l’objecte de la consulta mèdica L’observació clínica del malalt pot ésser ocular sobre l’…
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…
, , ,