Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
trofisme
Medicina
Estat de vitalitat d’un teixit o un òrgan.
Depèn de l’estat nutricional general de l’individu, de la seva circulació sanguínia un teixit amb trastorns vasculars tindrà un mal trofisme malgrat que l’estat nutricional de la persona sigui bo i de l’absència de malaltia En alguns territoris anatòmics, també hi influeix el bon funcionament del sistema nerviós
Final de l’estat d’alarma
Medicina
Després de sis pròrrogues, el govern espanyol declara la fi de l’estat d’alarma a tot el territori de l’estat imposat des del 14 de març tres mesos i una setmana per frenar la pandèmia de la covid-19 Tot i que amb restriccions, sobretot relatives als espais tancats, els ciutadans recuperen la mobilitat, es permet viatjar entre els diversos territoris de l’estat El 21 Espanya comença a obrir les fronteres de l'espai Schengen
Comença la fase 1 de la desescalada per la pandèmia de la covid-19
Medicina
Entra en vigor en alguns territoris la primera fase de l’aixecament gradual de les mesures de confinament de la població, restricció de la mobilitat i aturada d’activitats imposades contra la pandèmia de la covid-19 En aquesta ocasió el govern espanyol accepta la proposta de la Generalitat de Catalunya per la qual passen a la fase 1 les regions de l'Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre El 15 de maig la resta de Catalunya passa a la fase 1 menys Barcelona i l'àrea metropolitana, que mantenen més restriccions fase 0,5
trombofília
Medicina
Estat d’hipercoagulació susceptible de provocar una trombosi.
Està relacionada amb un ventall de fenotips diversos que condicionen el risc genètic de trombosi Les complicacions trombòtiques habitualment apareixen abans dels 45 anys i preferentment en el territori venós de les extremitats inferiors Cal sospitar la presència d’una trombofília en individus joves amb episodi trombòtic, en trombosis recurrents sense factors de risc identificables, en trombosis en territoris no habituals i sense causes identificables i en pacients que, tot i rebre el tractament anticoagulant per a una trombosi, en desenvolupen una altra El control dels malalts…
Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic
Medicina
Associació científica i professional creada el 1995.
Els fins principals de l’ACCLC són promoure i difondre les activitats relacionades amb la recerca i l’educació en el camp de les ciències de laboratori clínic, organitzar congressos i altres reunions científiques relacionades amb les ciències de laboratori clínic, establir documents normatius destinats a millorar la qualitat de les prestacions dels laboratoris clínics, i assessorar els estaments públics en tots els aspectes de les ciències de laboratori clínic L’àmbit científic de l’ACCLC és el que correspon al conjunt de disciplines sanitàries constituït per la bioquímica, la citogenètica,…
Hospital Universitari de Sant Joan
Medicina
Centre hospitalari públic de la ciutat de Reus.
Hom pot trobar-ne l’origen en l’Hospital de Sant Joan, del qual existeix constància documental des del 1244 Situat en un antic convent carmelità del s XVII adaptat a hospital civil a mitjan sXIX, la guerra civil de 1936-39 en paralitzà les reformes, i en 1938-39 fou traslladat al convent de Sant Rafael de la Selva del Camp Durant el franquisme tingué la funció de centre de beneficència i clínica oberta En instaurar-se la democràcia i recuperada la Generalitat de Catalunya, fou adscrit a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya XHUP 1985 Sotmès a successives reformes els anys…
epidèmia
Medicina
Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o una regió determinats.
La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…
Joan Baptista Peset i Vidal
Medicina
Historiografia catalana
Metge i historiador de la medicina.
Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…
,