Vida i obra
Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària. Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga, fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica. Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa. Al principi de la dècada del 1860 s’instal·là definitivament a València, on destacà en l’exercici de la medicina clínica, i assolí un gran prestigi professional i una gran influència intel·lectual i social, sobretot per la gran empenta que donà a les activitats de l’Institut Mèdic Valencià, associació mèdica fundada l’any 1841, editora d’un Boletín del Instituto Médico Valenciano –primera revista valenciana de medicina amb rigor i llarga continuïtat–, on es desenvolupà una intensa activitat científica. Fou cofundador de la Societat Espanyola d’Higiene, tingué una actuació destacada durant les epidèmies dels anys 1854, 1865 i 1870.
Des del final de la dècada del 1860, s’encarregà de l’ensenyament de la clínica mèdica a la Facultat de Medicina de València. Desenvolupà la seva obra durant el període immediatament anterior a dos fenòmens que transformaren radicalment la ciència i la pràctica mèdiques: la revolució representada per la introducció del laboratori i també el naixement de la microbiologia i l’explicació experimental del contagi i les malalties infeccioses i contagioses. En aquest sentit, la part més important de la seva obra anà relacionada amb la medicina interna i també als problemes sanitaris i epidemiològics de la societat valenciana. Però la seva mentalitat científica era la de la medicina clínica i hospitalària que feia de l’observació del malalt l’escenari del saber mèdic. És per això que, en una primera etapa, fou crític amb les novetats: l’estadística demograficosanitària, la recerca de laboratori i la teoria microbiana del contagi. Tanmateix, durant els darrers anys de la seva vida es mostrà més obert a les innovacions que ja eren indiscutibles.
La seva activitat científica es consagrà principalment en problemes clínics relacionats amb les malalties més comunes (tuberculosi, còlera, febre groga, triquinosi...). Tot i això, la seva obra més important és un estudi de la geografia mèdica de la ciutat de València i el seu entorn, Topografía médica de Valencia y su zona o apuntes para una medicina práctica valenciana (1878), on l’autor fa una descripció molt acurada dels condicionants ambientals i socials de la salut de la població valenciana. També escriví una interessant obra que romangué inèdita, Patología psicosomática (1859) i Lepra de la provincia de Valencia (1877).
Una part important de la seva producció bibliogràfica estigué dedicada a la història de la medicina, a la qual aportà estudis monogràfics i obres de caràcter general, sempre dins la perspectiva de la història i la cultura valencianes. Cal destacar un meritori estudi de l’escola anatòmica valenciana del segle XVI centrat en la figura de Lluís Collado: Recuerdo apologético de Luis Collado... (1878), i, pel que fa a la medicina de la Il·lustració, un important estudi apologètic de la figura d’Andreu Piquer: Memoria biográfica, bibliográfica y crítica acerca de Andrés Piquer (1878). Un contingut més ampli tingué la seva Memoria sobre el juicio crítico de la medicina arábiga española en el siglo XV... (1878).
Però sens dubte la seva aportació més destacable a la historiografia mèdica valenciana és el treball monogràfic Bosquejo de la Historia de la Medicina en Valencia (1876). L’obra representa la més exhaustiva actualització de la tradició erudita, que incorpora dades anteriors a l’època romana fins a les epidèmies contemporànies. No es tracta d’una simple enumeració biobibliogràfica de dades erudites sobre metges il·lustres, sinó que obeeix a un criteri cronològic i incorpora un judici crític, en cada cas, sobre les llums i les ombres del passat de l’art de guarir als territoris valencians, sense deixar de banda aspectes institucionals i sanitaris de la població. Aquesta obra incorporà una perspectiva propera a la història social, que anà molt més lluny del que solia ser habitual entre l’erudició historicomèdica del seu temps.
L’obra és dividida en set grans capítols. El primer correspon a l’època primera o primitiva, inclou la València romana, gòtica i monacal, amb un apartat específic per a l’epidemiologia del període. El segon és dedicat íntegrament a la medicina àrab: les seves aportacions, els metges àrabs valencians i les seves obres, l’epidemiologia i el judici crític. La tercera època rep el nom de medicina valenciana aragonesa, a la qual aporta una valoració dels aspectes favorables i desfavorables, les contribucions dels metges del segle XV, l’epidemiologia i nombroses referències a la societat i les institucions (mostassaf, protomedicat, col·legi d’apotecaris, impremta, asils, hospitals i manicomis, universitat, ensenyament i exercici professional). No hi falten tampoc les referències a les idees científiques, la botànica i la cirurgia. La quarta època coincideix amb el segle XVI i la descripció se centra en el món acadèmic universitari, a les polèmiques sobre el tractament de les febres i a les novetats epidemiològiques. Aquesta mateixa orientació guia els capítols següents dedicats als segles XVII i XVIII, amb referència també a les novetats legislatives i les obres destacables d’alguns autors que foren exposades de manera més minuciosa, com és el cas de Casalete i Andreu Piquer. Finalment, l’obra acaba amb un extens capítol sobre el segle XIX, que té una orientació moderna en incloure aspectes legislatius, d’organització sanitària, ensenyament de la medicina, institucions professionals, periodisme mèdic, tendències i figures de l’escola mèdica valenciana, el jardí botànic, la difusió de les idees mèdiques, polèmiques i problemes epidemiològics, amb principal incidència pel que fa a les epidèmies de còlera.
Bibliografia
- Chiarri, P.: Necroapología del Dr. D. Juan Bautista Peset i Vidal, Instituto Médico Valenciano, València 1895.
- López Piñero, J.M.: “Juan Bautista Peset y Vidal y las generaciones intermedias del XIX médico español”, Medicina Española, 46 (1961), p. 186-203 i 321-327.
- Peset Mancebo, M.: Juan Bautista Peset y Vidal y la transición de la medicina anatomoclínica a la de laboratorio, tesi doctoral, València 1996.