Resultats de la cerca

Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina

Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el qual arribà…

És efectuada mitjançant tècniques de limfotoxicitat amb antisèrums específics En els trasplantaments d’òrgans i moll de l’os, aquesta tècnica és utilitzada per a determinar el grau de compatibilitat entre donador i receptor

Doctorat a Melbourne 1923 i llicenciat en filosofia a Londres 1929, treballà a Anglaterra, on participà en l’isolament del virus de la grip 1933, i a l’institut Eliza Hall de Melbourne El 1960 compartí el premi Nobel de medicina amb PBMedawar per les aportacions a l’estudi de la tolerància immunològica, bàsiques en els empelts de pell i els trasplantaments d’òrgans És autor de llibres de caràcter mèdic The Clonal Selection Theory of Acquired Immunity , 1959 i filosòfic Credo and Comment A Scientist Reflects , 1979

Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’…

A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim…

El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras  i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la…

Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació…

En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la destinació dels…

Doctorat per la Harvard Medical School 1946, inicià la seva carrera al Brigham Hospital de Boston Massachusetts, EUA, on s'especialitzà en medicina interna i en hematologia oncològica El 1955 fou nomenat director mèdic del Bassett Medical Center, adscrit a la Universitat de Columbia L'any 1963 entrà a la Universitat de Washington, on fou el primer cap del departament d'oncologia de l'Escola Mèdica, càrrec que exercí fins el 1990 Es retirà l'any 2002 Al començament dels anys cinquanta establí les bases tècniques del trasplantament de medulla òssia en els seus experiments amb gossos Participà…