Resultats de la cerca
Es mostren 2043 resultats
Sant Bonifaci
Santuari
Antiga caseria
Santuari i antiga caseria del municipi de Vinaixa (Garrigues), al N del poble, a l’esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.
Rocabertí de Sant Salvador
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Agramunt (Urgell), a l’E de la Donzell i a 5 km al N d’Agramunt.
És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola
Remolins
Antiga caseria
Antiga caseria i terme del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a la vall de Valldarques
.
Centrada per l’església de Santa Maria de Remolins , la caseria, despoblada, és mencionada en el Spill de 1519 com a mas o vila rural de Remolins
Los Ríos de Arriba
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Begís (Alt Palància), vora el Palància, aigua amunt de la vila.
els Frares
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Faura (Camp de Morvedre), situat en el centre de la vall de Segó.
Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli dels Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins el 1845 Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls
Cotes
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Alcoi (Alcoià), entre el vessant meridional de la serra de Mariola ( Cotes Alt
) i la vora esquerra del riu d’Alcoi ( Cotes Baix
), al límit amb el terme de Cocentaina (Comtat), ocupat actualment per un polígon industrial.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic
Correnties
Antiga caseria
Antiga caseria de poblament disseminat del municipi d’Oriola (Baix Segura), a la zona de l’horta a la dreta del Segura.
Es dividia entre Correnties Altes , Correnties d’Enmig i Correnties Baixes
picar
Indústria tèxtil
Foradar degudament (els cartons) per a una màquina jacquard.
tallarola
Indústria tèxtil
Instrument emprat per a tallar el vellut per ordit, en el tissatge a mà, que consisteix en una ganiveta fixada a una fusta de forma adequada per a manejar-la.