Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
lepidosaures
Herpetologia
Superordre de rèptils diàpsids que inclou els ordres dels escatosos, eosuquis i rincocèfals i comprèn els individus que tenen la pell recoberta d’escata i la segona fossa temporal poc definida.
Aparegueren a la fi del Permià i al començament del Triàsic, i s’estengueren per tot el món, coincidint amb la desaparició dels dinosaures Actualment constitueixen el grup més representatiu i majoritari dels rèptils
arcosaures
Paleontologia
Herpetologia
Superordre de la subclasse dels diàpsids que constituí el grup més florent de rèptils a l’era mesozoica.
Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures
plesiosaures
Herpetologia
Subordre de rèptils aquàtics de l’ordre dels sauropterigis que aparegueren al començament del Triàsic i existiren fins a la darreria del Cretaci.
Típicament, els plesiosaures tenien un cos ample, el coll llarg, la cua curta i les extremitats desenvolupades en aletes La seva mida variava entre 2 i més de 15 m de llargada Els plesiosaures eren vivípars com ho demostra un exemplar que reserva un embrió relativament gran a dintre de la seva cavitat abdominal
mecànica racional
Tecnologia
Nom donat tradicionalment a la mecànica teòrica clàssica, per oposició a la mecànica aplicada
.
La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional…
taula
taula modernista, dissenyada per Gaspar Homar i Mezquida
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers que unien…
màquina d’escriure

Màquina d’escriure Olivetti MP1 (1949)
Tecnologia
Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
Consta generalment d’un teclat que serveix per a accionar els caràcters d’impremta , el cilindre del carro fix o mòbil portador del paper, la cinta tintada entre el caràcter i el paper, el joc de caràcters en relleu suportat per barres, bola o roda, i uns mecanismes auxiliars espaiador, regulador de marges, tabulador , etc La primera màquina d’escriure que presentava un cert interès pràctic fou construïda el 1867 per l’impressor nord-americà Christopher L Sholes Aquest model, dotat de barres portatipus independents, interessà la casa Remington —aleshores constructora d’armes—, que el 1873 en…
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els…
motor tèrmic
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
La calor despresa en la combustió és transformada en energia tèrmica del fluid actiu , el qual produeix un treball mecànic en un procés d’expansió Aquesta calor pot ésser produïda al si del fluid actiu, i en aquest cas hom els anomena motors endotèrmics, de combustió interna o, simplement, de combustió , o bé externament a aquest fluid, i aleshores hom els anomena motors exotèrmics o de combustió externa En els motors endotèrmics la combustió pot ésser contínua com és el cas dels motors de reacció o bé pot produir-se per un seguit d’explosions és el cas dels motors d’explosió Otto, dièsel o…