Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
rellotge secundari
Tecnologia
En un sistema de distribució horària, rellotge que rep els senyals horaris en forma d’impulsos mecànics, elèctrics o radioelèctrics procedents d’un rellotge patró.
Hi ha rellotges domèstics que reben radioelèctricament els senyals horaris emesos per una emissora que disposa d’un rellotge atòmic i que pot ésser situada a centenars de quilòmetres dels receptors rellotge pneumàtic
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor…
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de…
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un…
màquina automàtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.
Cal distingir entre una màquina ja projectada d’origen per a ésser automàtica i una màquina que exigeix més o menys participació humana i que ha estat automatitzada mitjançant elements mecànics, elèctrics, pneumàtics, etc La majoria d’aquestes màquines són destinades a efectuar un treball determinat màquines energètiques , i poden ésser passives o actives , segons que l’energia de sortida sigui inferior o superior, respectivament, a la d’entrada Hi ha també màquines de senyals , d’aparició més recent, que són destinades a manipular senyals d’informació són emprades…
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat poden canviar…
telecomandament
Tecnologia
Comandament a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una màquina, etc.
La transmissió de les ordres pot ésser mecànica, pneumàtica, hidràulica o elèctrica En aquest darrer cas, l’enllaç pot ésser fet per cable o per emissió radioelèctrica o infraroja, i generalment hom transmet senyals convenientment codificats, els quals han d’ésser descodificats al receptor Cal establir unes condicions que evitin falses maniobres És anomenat també telemaniobra i teleaccionament
cabina
Tecnologia
Cambra o espai aïllat de la resta d’una instal·lació, d’un vehicle o d’un aparell, des de la qual hom n’exerceix el comandament.
En són exemples la cabina de blocatge , destinada al comandament dels senyals i les agulles en els ferrocarrils o la cabina d’enregistrament o de projecció , emprada als estudis o a les sales cinematogràfiques Pel que fa a vehicles o aparells, hom parla de la cabina d’un camió, d’un avió, d’una astronau, d’un ascensor , etc
aprenentatge d’un robot
Tecnologia
En robòtica evolutiva, capacitat que té un robot de combinar els paràmetres d’entrada fins a obtenir una solució satisfactòria.
És un procés equivalent al de l’aprenentatge de les xarxes neuronals que regeixen el comportament del robot Pot seguir diferents mètodes l' aprenentatge directe , que es limita a seguir les instruccions d’un programa l' aprenentatge supervisat , en què el robot parteix d’una informació classificada i opta per la solució adequada en cada cas en funció dels senyals de realimentació que vagi rebent l' aprenentatge no supervisat , en el qual la informació inicial no està classificada i el robot ha d’utilitzar mètodes estadístics per a decidir quina ha d’utilitzar en cada cas l'…
asservir
Tecnologia
Disposar dos sistemes, dos senyals, de manera que entre ells hi hagi asserviment.