De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts: un mecanisme detector (que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància) que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc. Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un mecanisme de protecció, capaç d’actuar de forma automàtica per a evitar o pal·liar els efectes perillosos de l’anomalia produïda. Els aparells d’alarma són emprats en tots els camps on l’alteració fortuïta de determinades condicions pot provocar danys personals o econòmics. Llur complexitat varia des de la simple campana accionada per un vigilant fins a les modernes instal·lacions de protecció contra robatori, on automàticament l’aparell, accionat per una cèl·lula fotoelèctrica o un circuit elèctric tallat, bloqueja certes portes i avisa la policia. En la indústria, calderes, acumuladors, dipòsits, forns, assecadors, etc, són proveïts sovint d’aparells d’alarma per a avisar de l’existència de condicions de pressió o temperatura excessives o insuficients. En mineria i d’altres indústries on són possibles els ambients deflagrants o tòxics, el mecanisme detector dels aparells d’alarma analitza l’atmosfera per tal de garantir en tot moment que no siguin ultrapassades les condicions de seguretat preestablertes. Finalment, els aparells d’alarma contra incendis en locals públics, petroliers, etc, poden activar automàticament, en resposta a una elevació perillosa de la temperatura, cortines d’aigua o d’altres mecanismes de protecció que impedeixen un progrés més ràpid de les flames.
m
Tecnologia