Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
escala de corda
Tecnologia
Escala que en lloc de muntants rígids té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers.
A les escales actuals les cordes són substituïdes sovint per cables d’acer, que a igualtat de pes són molt més resistents i fan menys embalum
filtre del combustible
Tecnologia
Aparell emprat per a eliminar les impureses contingudes en el combustible d’un motor de combustió.
L’element filtrant és un cartutx de paper o tèxtil o, menys sovint, de tela metàllica, o bé és constituït per una xarxa de petites làmines de llautó El gradient de pressió necessari és produït per la bomba impulsora del combustible
biometanol
Química
Tecnologia
Biocombustible líquid compost de metanol obtingut per complet mitjançant un tractament termoquímic de matèria orgànica o bé obtingut en part mitjançat aquest tractament i mesclat en una proporció variable amb gasolina.
Té un ús molt menys estès que el bioetanol, perquè presenta una menor densitat energètica i una toxicitat més gran S’utilitza d’una manera general a la Xina, i als Estats Units, el seu ús és restringit a les curses de cotxes
ancó
Tecnologia
Tros de pell que cobreix les anques, a banda i banda de la cua, en els cavalls, ases i altres animals equins.
Aquesta porció de pell és formada per un teixit fibrós extraordinàriament fi i tupit, de tal manera que per ésser adobat exigeix un tracte especial i cal que abans sigui separat de la resta de la pell Aquesta diferència d’estructura també es dóna, en menys intensitat, en l’ancó dels porcs
extintor
Tecnologia
Aparell que serveix per a apagar un començament d’incendi.
Generalment és cilíndric, metàllic i de capacitat molt variable des de menys d’un litre fins a alguns centenars de litres El sistema d’expulsió del producte que conté aigua, anhídrid carbònic, pols, etc és molt divers una palanca, la inversió de l’aparell, etc Alguns extintors es posen en funcionament quan la temperatura sobrepassa un cert valor
hidrometal·lúrgia
Tecnologia
Tècnica metal·lúrgica extractiva en fase líquida.
Consisteix a dissoldre el metall mitjançant un dissolvent selectiu lixiviació i la posterior precipitació per electrodeposició, per addició d’un metall menys noble però més electronegatiu o per reducció amb hidrogen o altres substàncies reductores La hidrometallúrgia redueix els problemes de corrosió atmosfèrica, permet l’ús de minerals pobres i dóna metalls relativament més purs que altres procediments extractius
granalla
Tecnologia
Metall reduït a partícules més o menys esfèriques que hom obté per projecció del metall fos contra un doll d’aigua.
planejadora
Tecnologia
Màquina eina que permet d’obtenir una o més superfícies planes i llises en una peça de fusta, metàl·lica, etc, amb arrencament de doladura (encenalls, ferritja, etc).
Les planejadores per a fusta solen consistir en una taula metàllica partida en dos trossos, transversalment a la direcció de treball de la màquina, entre els quals gira a gran velocitat un corró portaeines, proveït de dues o més eines de tall disposades a la seva superfície de revolució de banda a banda de l’aresta, en el sentit contrari al d’avanç de la peça, el qual pot ésser manual empenyent-la amb una fusta, etc o automàtic essent arrossegada per uns rodets estriats Les altures dels dos trossos de taula són diferents, i l’anterior al corró és regulable per tal que les eines sobresurtin…
rellotge de foc
Tecnologia
Rellotge que es basa en el temps que triga a consumir-se una matèria combustible.
En els monestirs medievals hom feia servir ciris graduats, que més tard foren substituïts per llums d’oli El temps hi era indicat per l’alçada del ciri o pel nivell de l’oli que encara no s’havia cremat Els xinesos calculaven l’hora per l’espai de temps que trigava a cremar una substància ígnia dipositada dins les parets d’un petit laberint més o menys llarg i de durada coneguda rellotge aromàtic
cèl·lula fotovoltaica
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre substrats més…