Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a la taula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de la taula, que pot ésser longitudinal o transversal quan cal mecanitzar una peça en diversos punts simètrics respecte a un eix, hom fixa…
laminatge
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Operació de laminar un material plàstic.
En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic
transformació martensítica
Tecnologia
Transformació amb canvi de fase produïda d’una manera molt ràpida i sense difusió atòmica.
És típica del tremp de l’acer, però també es presenta en altres metalls i aliatges
perlita
Tecnologia
Mescla eutèctica de ferrita i cementita, que és un dels constituents dels aliatges fèrrics, de forma generalment de plaques o làmines microscòpiques.
En l’acer és constituïda per set parts de ferrita i una de cementita i conté un 0,85% de carboni
cromar
Tecnologia
Recobrir un metall amb crom dipositat electrolíticament a fi de protegir-lo de l’atmosfera.
El metall base és, normalment, acer al carboni La capa de crom té un gruix entre 0,01 i 0,6 mm
mordassa
Tecnologia
Oficis manuals
Nom de diversos dispositius o instruments formats per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre elles.
Generalment són d’acer dur, i si hom vol evitar que deixin cap empremta sobre el cos que subjecten les recobreix amb un metall dolç
escala de corda
Tecnologia
Escala que en lloc de muntants rígids té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers.
A les escales actuals les cordes són substituïdes sovint per cables d’acer, que a igualtat de pes són molt més resistents i fan menys embalum
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a…
demet
Tecnologia
Peça ortoèdrica, indeformable i massissa que, incrustada sobre la pedra mitjançant la dema, servia d’enclusa en l’antiga farga catalana.
Era d’acer endurit, bé per l’acritud adquirida amb els cops que havia de suportar, bé per un tractament tèrmic adequat al seu percentatge de carboni
barra
Tecnologia
Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals.
Les barres metàlliques, especialment les d’acer, són obtingudes per laminatge o estiratge, i són classificades comercialment en funció de llur secció barres planes, quadrades, rodones, hexagonals, triangulars, octagonals, etc