Resultats de la cerca
Es mostren 4080 resultats
metall de Darcet
Tecnologia
Aliatge fusible constituït per un 50% de bismut, un 25% de plom i un 25% d’estany.
El punt de fusió és de 96-97°C És utilitzat en la fabricació d’elements fusibles de seguretat, motlles, etc
metall de Britània
Tecnologia
Aliatge format per un 90% d’estany i un 10% d’antimoni, aproximadament.
És un metall blanc de laminació, fusió i emmotllament fàcils, i susceptible d’ésser reduït a filament
metall de Babbitt
Tecnologia
Aliatge d’estany de baix coeficient de fricció i de molta plasticitat, motius pels quals hom l’empra com a metall antifricció per als coixinets.
És compost de 90% d’estany, 7% d’antimoni i 3% de coure a vegades, per tal de reduir el cost, l’estany és substituït per plom Fou creat pel nord-americà Isaac Babbitt
malaltia de Krupp
Tecnologia
Disminució de la tenacitat de l’acer al Mn, al Cr i al Ni, que apareix quan, després del revingut, hom el manté durant un cert temps a la temperatura de 450-550°C.
És deguda a la precipitació de carburs en els límits de gra, els quals carburs disminueixen la cohesió entre els grans
rotor de Darrieus
Tecnologia
Aerogenerador inventat pel francès G. Darrieus l’any 1931.
Consisteix en un conjunt de pales de perfil simètric biconvex, rígidament unides, que giren entorn d’un eix vertical
politja de Koepe
Tecnologia
Politja de gran diàmetre (de 5 a 8 m), amb la canal folrada d’un material d’elevat coeficient de fricció, emprada en aparells d’elevació, especialment a les mines.
cicle dièsel
1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
procediment Asplund
Tecnologia
Procediment continu de desfibració de la fusta, inventat per l’enginyer suec Arne Asplund el 1931, basat en el fet que a temperatures suficientment altes (165-200°C) la lamel·la intercalar que lliga les fibres cel·lulòsiques s’estova a bastament perquè hom pugui separar-les mecànicament.
La pasta obtinguda no serveix per a fer paper, i és emprada per a taulers de fibres, plafons aïllants, feltres de saturació, etc El procediment ha estat adoptat en la fabricació de la pasta semiquímica
procediment de Martin-Siemens
Tecnologia
Mètode d’obtenció d’acer descobert simultàniament, amb petites variants, per Pierre Martin i pels germans Siemens.
En aquest procediment l’escòria que es forma entre el bany metàllic i l’atmosfera oxidant del forn fa de vehicle portador d’oxigen Hom pot obtenir diferents tipus d’acer a partir de fosa de ferro i de ferralla En funció de les impureses que hom pretén d’eliminar durant l’operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici procediment àcid, per a l’eliminació del manganès, de l’oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia procediment bàsic, el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació Amb aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de descarburació del 0,02%…
procediment de Bessemer
Tecnologia
Mètode de fabricació d’acer per l’oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d’aire.
El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada Aquest…