Resultats de la cerca
Es mostren 4080 resultats
centre de càrregues
Tecnologia
Grup homogeni de mitjans de producció (homes o màquines) que, en una indústria, ha d’efectuar sempre treballs semblants, damunt el qual hom carrega la feina a fer i que, ensems, descarrega la feina efectuada.
càrrega de treball
Tecnologia
Temps d’ocupació total d’un determinat centre de càrregues en virtut de les comandes rebudes per l’empresa manufacturera.
Pot ésser considerada real quan comprèn les comandes rebudes en ferm, i virtual quan comprèn, a més, les comandes que hom espera rebre en un període de temps determinat
càrrega de producció
Tecnologia
Demanda de producció establerta per programació, basada en les comandes dels clients o en els plans de venda.
Generalment és establerta en funció del temps necessari per a elaborar la producció demandada, o com un percentatge sobre la capacitat de producció normal, hores-màquina disponibles i d’altres factors
càrrega
Tecnologia
Conjunt de les mercaderies disposades per a ésser carregades en un vehicle o element de transport.
Les càrregues són classificades segons llur presentació en càrregues en orri i càrregues unitàries Les càrregues en orri són mercaderies que per la seva naturalesa no cal embalar petroli, gasos liquats, carbó, minerals, grans, etc sinó que hom les carrega directament a les cisternes, sitges o dipòsits dels vaixells, vagons de ferrocarril o camions, bé sigui per bombament líquids o mitjançant transportadors especials per a productes pulverulents cintes, transport per aire a pressió, etc Les càrregues unitàries són un conjunt de diverses peces o elements units bales, fardells apilats paleta,…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…
carbó de retorta
Geologia
Tecnologia
Química
Sutge format a les parets de les retortes de les fàbriques de gas, procedent de la carbonització de part de les matèries volàtils despreses en la coquització de l’hulla.
Carboni gairebé pur, és emprat per a fabricar elèctrodes
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor i el gust de…
cap de pit
Tecnologia
Part de cuir de sota la panxa, on hi havia la mamella de l’animal.
cap de frare
Tecnologia
Broca d’extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics, generalment amb la finalitat d’encabir-hi la cabota d’un clau, d’un cargol o d’un tipus especial de rebló.