Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
martensític | martensítica
assaig de duresa
Tecnologia
Procediment per a determinar la duresa d’un material referida a una escala convencional.
Hi ha diferents tipus d’assaigs de duresa els més utilitzats la valoren com la resistència que oposa el material a ésser penetrat per un cos de forma i característiques mecàniques determinades El mètode d’assaig de Brinell consisteix a comprimir una esfera d’acer contra una superfície plana del material del qual hom vol determinar la duresa és produïda, així, en el material, una deformació permanent en forma de casquet esfèric la duresa és expressada en graus Brinell HB, i és avaluada mitjançant el quocient entre la força o càrrega aplicada en quilograms-força i la superfície del…
Henry Bessemer
Tecnologia
Enginyer metal·lúrgic anglès.
Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls i el 1855 descobrí un procediment per a l’obtenció de l’acer a partir de la fosa procediment de Bessemer El 1879 fou nomenat membre de la Royal Society
aliatge ferri
Tecnologia
Aliatge en el qual l’element fonamental és el ferro.
Són els aliatges més emprats i superen de molt tots els altres en tonatge Els dos tipus més importants són el ferro colat en totes les seves varietats, producte dels alts forns, i l'acer, producte de l’afinació del ferro colat amb addició eventual d’altres elements
penetrador
Tecnologia
Element que en un assaig de duresa penetra en la proveta.
En el mètode Brinell i en el de Rockwell B el penetrador és una esfera d’acer, en el de Rockwell C és una punta cònica de diamant amb un angle de 120° i en el de Vickers és una punta piramidal de diamant amb un angle de 136°
aliatge dur
Tecnologia
Aliatge de duresa molt elevada utilitzat especialment per al tall de metalls, per a matrius i per a peces que requereixen gran resistència a l’abrasió.
Els aliatges durs comprenen, entre altres, els acers ràpids acer, els aliatges “Stellite” a base de cobalt, crom i tungstè, i els carburs aglomerats per exemple, els metalls “Kenna” i vídia, constituïts essencialment per carbur de tungstè amb addicions de carbur de titani, de tàntal i de niobi aglomerat amb cobalt
duralumini
Tecnologia
Aliatge lleuger d’alumini d’una gran resistència mecànica desenvolupat per A.Wilm el 1910.
La seva composició mitjana és de 94,5% d’alumini, 4% de coure, 0,5% de manganès i 1% de ferro i altres El duralumini té característiques pròximes a les de l’acer corrent la càrrega mitjana de ruptura és de 42 kg/mm 2 , l’allargament, del 20%, i la densitat, de 2,7 Aquesta combinació de lleugeresa i resistència mecànica és la seva millor qualitat Pot ésser treballat pels mateixos procediments que l’acer màquina eina, laminat, forja, estanyat, etc Hom n'obté les característiques mecàniques per escalfament fins a 550°C, seguit d’un tremp amb aigua, i deixant-lo refredar a l’aire Aleshores es…