Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
eina
Tecnologia
Objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria, alhora que assegura un bon contacte amb la mà per a obtenir un control precís de l’operació i fer-la còmodament.
L’estudi de les eines no pot ésser fet de manera formal, atès que cadascuna d’elles porta associada una manera d’actuar sobre la matèria i un gest ben definit Hom no pot estudiar la destral o les tisores, sinó estudiar l’acció tècnica “fendre amb la destral”, “tallar amb les tisores” Una primera classificació de les eines les agrupa en prènsils ganxos, tenalles, pinces, pales i percussores punxons, ganivets, destrals, aixes, rascadors, allisadors Bé que l’estudi de l’evolució de les eines és molt recent, sembla que segueix dos camins lligats estretament l’un és l' ortogènesi , o evolució per…
en tàndem
Tecnologia
Dit de la disposició de dos o més animals, elements mecànics, màquines, etc, instal·lats o col·locats l’un darrere l’altre, de manera que combinen llurs efectes.
Així, hom diu que són disposades en tàndem les locomotores que mouen un ferrocarril quan en té dues o més, disposades l’una darrere l’altra en un mateix extrem del tren Semblantment, hom parla de màquines de vapor amb dos cilindres en tàndem, dels trams d’un coet muntats en tàndem, etc
corba característica
Tecnologia
Corba determinada experimentalment que representa les variacions d’una de les variables d’una màquina, un aparell, un motor, etc, en funció d’una altra..
passador
Tecnologia
Peça que s’introdueix lliscant dins una altra, com la barreta corredora d’una tanca, la vareta que fa d’eix d’una frontissa, etc.
superfície específica
Tecnologia
Superfície que ocuparia un gram de matèria pulverulenta si totes les seves partícules poguessin ésser esteses i disposades l’una al costat de l’altra.
bitzega
Tecnologia
Peça de boix, o d’una altra fusta forta, emprada pels sabaters per a allisar i polir els cantells de la sola, un cop desvirada.
pern
Tecnologia
Peça metàl·lica, emprada per a unir dues peces o parts de peça, metàl·liques, de fusta, etc.
És de forma cilíndrica, proveïda de cabota, generalment prismàtica, en un dels seus extrems i de rosca a l’altre extrem per tal de poder-hi collar una femella Uneix les peces en travessar-les pels forats fets amb aquest fi, o bé serveix d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra
peu de rei
Peu de rei
Tecnologia
Aparell de mesura per a amidar distàncies curtes amb una precisió de centèsimes de mil·límetre.
Consta d’un regle fix, graduat, amb una pota que li és perpendicular, i un cursor, proveït d’una altra pota, que porta incorporat un nònius o un visualitzador digital La mesura es fa prement lleugerament la peça entre les dues potes i la dimensió es llegeix en forma analògica en el nònius o digital en el visualitzador
aglomerat
Tecnologia
Material resultant d’un procés d’aglomeració.
Casos particulars d’aglomerats són els taulers de partícules o de fibres, de carbó o d’altres productes Poden ésser considerats també com a aglomerats de tipus especial els feltres de tota mena incloent-hi paper i cartó , els productes ceràmics i els metalls sinteritzats Molts materials de construcció econòmics són el resultat de l’aglomeració de productes diversos, que de vegades no tindrien cap altra utilització
diferencial
Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…