Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
politja
A dalt, politja fixa; a baix, sistema de politja fixa i politja mòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació
corretja de transmissió
Tecnologia
Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic.
Consisteix en una cinta contínua de secció rectangular, trapezial o rodona que envolta dues politges L’acoblament amb corretges pot ésser fet entre eixos que siguin perpendiculars també hom pot fer que els dos eixos voltin en sentits oposats usant un sistema de corretges creuades Les corretges de secció rectangular, anomenades planes , poden ésser llises , o bé estriades o dentades per tal d’augmentar llur adherència antigament eren fetes de cuir, amb els extrems cosits o reblats, però actualment són fetes amb elastòmers, d’una sola peça, o bé hom n'encola els…
balancí
Tecnologia
Palanca amb un braç horitzontal, emprada per a perforacions per percussió.
L’ún dels extrems del braç és accionat mecànicament, i en l’altre extrem hi ha la barrina
anell de retenció
Tecnologia
Anell metàl·lic, obert, que per deformació elàstica pot ésser introduït en la ranura mecanitzada sobre la perifèria d’un eix ( anell d’exteriors
), o en la d’un allotjament cilíndric ( anell d’interiors
), i impedeix el moviment axial relatiu entre dues peces.
N'hi ha de certs tipus que estan proveïts de sengles orelles foradades en llurs extrems, per on s’introduiexen les puntes d’unes alicats especials que en faciliten el muntatge
antipànic
Tecnologia
Dit d’aquells dispositius de què són dotades les portes d’emergència dels locals públics que, en ésser empesos per la multitud que s’aglomera davant de les sortides en un moment de pànic, desenclaven la tanca i permeten que les portes s’obrin de bat a bat cap enfora.
Generalment consten d’una barra o passamà, collocats de través i a mitja alçada davant la porta, que bascula sobre els extrems en empènyer-la lleugerament i, en fer-ho, acciona el mecanisme d’obertura
grapa
Tecnologia
Gafa metàl·lica doblegada pels extrems per a unir papers, teixits, etc.
eolípila
Tecnologia
Primitiva turbina de reacció, descrita per Heró d’Alexandria, que consisteix en una esfera buida que pot girar al voltant del seu eix vertical i que és suportada per un tub que la comunica amb un recipient on hom produeix vapor d’aigua.
L’esfera és proveïda de dos becs situats als extrems del diàmetre perpendicular a l’eix de rotació en direccions tangencials oposades El vapor, en sortir a pressió pels becs, fa girar l’esfera pel principi d’acció i reacció
junta homocinètica
Tecnologia
Dispositiu consituït per l’acoblament coaxial de dues juntes universals.
Té la propietat que els arbres que hom li connecta a ambdós extrems giren sempre a la mateixa velocitat homocinetisme sigui quin sigui l’angle que formen entre si Amb aquest mateix nom hom designa a vegades, impròpiament, l’arbre de transmissió articulat
cèrcol
Tecnologia
Transports
Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig