Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
màquina d’assaig
màquina universal d’assaig dinàmica, de 15 MN
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina emprada per a efectuar un assaig, amb aplicació mecànica o hidràulica de la càrrega.
com és ara la màquina d’assaig de tracció , la de flexió , la de torsió , la de duresa duròmetre, etc i, en general, la màquina corresponent a cada un dels nombrosos assaigs diferenciats existents cal destacar especialment la màquina universal d’assaig , utilitzada per a efectuar diversos assaigs de materials metàllics, la qual hom disposa per a l’assaig que hom vol efectuar tracció, compressió, flexió, plegatge, duresa o cisallatge canviant la disposició de la proveta o collocant per a cada cas el dispositiu adient o ambdues coses alhora
llautó
Tecnologia
Aliatge de coure amb zinc (d’un 5 a un 45% de zinc) i, eventualment, petites quantitats d’altres metalls (Pb, Sn, Al, Mn, Si, etc).
Amb un contingut de zinc inferior al 36% el llautó forma una solució sòlida de substitució estructura monofàsica d’una gran ductilitat, emprada principalment en operacions de deformació, tant en fred com en calent En augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase, i l’aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat, la qual pot ésser augmentada, a més a més, amb l’addició d’Al, Sn, Pb i Si La ductilitat en fred és afavorida per l’addició de Ni, Mn i Fe La resistència a la corrosió, especialment als àcids no oxidants i a les solucions salines, és molt elevada…
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…
malaltia de Krupp
Tecnologia
Disminució de la tenacitat de l’acer al Mn, al Cr i al Ni, que apareix quan, després del revingut, hom el manté durant un cert temps a la temperatura de 450-550°C.
És deguda a la precipitació de carburs en els límits de gra, els quals carburs disminueixen la cohesió entre els grans
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt forn, és…
ferromanganès
Tecnologia
Aliatge de ferro i manganès (75 a 92% de Mn) emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, d’acer inoxidable i per a recobriment d’elèctrodes, i també com a desoxidant i dessulfurant.
Hom l’obté en alt forn, amb alt contingut de C 6 a 7%, o en forn elèctric, amb menys del 2% de C
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…