Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
compensació
Tecnologia
Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.
Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència A més, hom fa l’anell amb dos metalls de…
sinterització
Tecnologia
Procés que permet d’unir, per difusió en estat sòlid, partícules petites d’un material i que troba aplicació en diverses indústries, com ara la dels materials ceràmics, la pulverimetal·lúrgia i la metal·lúrgia extractiva.
Durant el procés de sinterització es produeix la coalescència de les partícules per difusió en estat sòlid a temperatures molt elevades, però per sota el punt de fusió del material a sinteritzar, de manera que normalment no hi ha presència de cap fase líquida La difusió atòmica, que té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules, fa que aquestes s’uneixin químicament A mesura que el procés continua, es formen partícules grans a costa de les més petites Com més augmenten de mida les partícules, més decreix la porositat dels conglomerats Quan acaba el procés, hom obté una mida de…
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de…
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
cicle
Tecnologia
Sèrie d’operacions efectuades pels gasos operants al cilindre i que es repeteixen periòdicament.
Al cicle de quatre temps , hom hi distingeix les fases següents admissió, compressió, explosió i escapament Teòricament, l' admissió comença en obrir-se la vàlvula d’admissió amb el pistó al PMS punt mort superior i s’acaba al PMI punt mort inferior En aquest punt comença la compressió de la mescla, i amb la vàlvula d’admissió tancada el pistó puja fins al PMS Llavors té lloc l' explosió , i els gasos s’expandeixen empenyent el pistó cap al PMI tot seguit s’obre la vàlvula d' escapament , i el pistó, aprofitant l’impuls, puja cap al PMS expulsant fora del cilindre els gasos cremats A la…
escalabornar
Tecnologia
En les operacions de conformació de metalls en calent, donar una primera forma a la peça de material en brut que acaba de sortir del forn, mitjançant un laminatge (en un tren d’escalabornar), un forjatge (en una premsa d’escalabornar), una estampació, etc.
ampolla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
transferència
Tecnologia
Sistema de fabricació en cadena perfecta en la qual les peces passen automàticament de la màquina que hi acaba de fer una operació a la següent, la qual les reté el temps necessari per a efectuar l’operació corresponent i les passa immediatament i automàticament a la que la segueix després d’efectuar-la.
nivell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument que permet de comprovar o d’establir l’horitzontalitat d’una línia o d’una superfície o de determinar la diferència d’altura entre dos punts.
El nivell més simple és el Diversos tipus de nivells 1, d’aigua 2, de paleta 3 i 4, de bombolla nivell de paleta o d’escaire , que consisteix en un escaire de fusta o metàllic, un travesser que n'uneix les dues cames i una plomada suspesa al seu angle Quan el cordill de la plomada coincideix amb un senyal fet prèviament al punt mitjà del travesser, hom sap que la superfície sobre la qual reposen els peus del nivell és horitzontal Actualment, però, ha estat substituït pel nivell de bombolla o d’aire , que consisteix en un tub de vidre, lleugerament arquejat, de secció uniforme, tancat i…
ascensor
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…