Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
caiguda lliure
Tecnologia
Moviment d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori.
Hom té un exemple d’aquest moviment en considerar un cos prop de la superfície terrestre si hom negligeix la resistència de l’aire, aquest cos és subjecte a la força constant F = mg, m essent la massa del cos i g l’acceleració de la gravetat L’equació del moviment serà m d 2 x/dt 2 = F , equació diferencial que, integrada, forneix les conegudes equacions d’un moviment uniformement accelerat les v essent les velocitats, les x les coordenades espacials altures, la t el temps i el subíndex indicant 0 les valors corresponents a les condicions inicials
assaig de compressió
Tecnologia
Assaig en què una proveta d’un material és sotmesa a un esforç de compressió.
És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en les…
planejadora
Tecnologia
Màquina eina que permet d’obtenir una o més superfícies planes i llises en una peça de fusta, metàl·lica, etc, amb arrencament de doladura (encenalls, ferritja, etc).
Les planejadores per a fusta solen consistir en una taula metàllica partida en dos trossos, transversalment a la direcció de treball de la màquina, entre els quals gira a gran velocitat un corró portaeines, proveït de dues o més eines de tall disposades a la seva superfície de revolució de banda a banda de l’aresta, en el sentit contrari al d’avanç de la peça, el qual pot ésser manual empenyent-la amb una fusta, etc o automàtic essent arrossegada per uns rodets estriats Les altures dels dos trossos de taula són diferents, i l’anterior al corró és regulable per tal que les eines sobresurtin…
alt forn

Esquema d’un alt forn per a l’obtenció de ferro
© Fototeca.cat
Tecnologia
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i mineral òxids de…
nivell

Nivell de bombolla
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument que permet de comprovar o d’establir l’horitzontalitat d’una línia o d’una superfície o de determinar la diferència d’altura entre dos punts.
El nivell més simple és el Diversos tipus de nivells 1, d’aigua 2, de paleta 3 i 4, de bombolla nivell de paleta o d’escaire , que consisteix en un escaire de fusta o metàllic, un travesser que n'uneix les dues cames i una plomada suspesa al seu angle Quan el cordill de la plomada coincideix amb un senyal fet prèviament al punt mitjà del travesser, hom sap que la superfície sobre la qual reposen els peus del nivell és horitzontal Actualment, però, ha estat substituït pel nivell de bombolla o d’aire , que consisteix en un tub de vidre, lleugerament arquejat, de secció uniforme, tancat i…
brotxa
Tecnologia
Eina en forma de barra proveïda de dents, d’altures que augmenten progressivament d’un extrem a l’altre, i de secció diversa segons el forat o perfil que realitza (circular, rectangular, circular acanalat, etc), que hom empra per efectuar el brotxatge.
Segons la manera de treballar, pot ésser de tracció o de compressió, i segons l’operació, de brotxatge exterior o de brotxatge interior Les brotxes són generalment d’acer trempat, d’acer al tungstè o bé d’acer ràpid al molibdè i, en alguns casos, hom hi insereix plaquetes tallants de metall dur