Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
blanquer | blanquera
Tecnologia
Persona que adoba les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a la confecció de calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions adoberia).
Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” —d’on deriva el nom de l’ofici—, que eren lliurades a l’assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al segle XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al segle XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I segle XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors…
tosca
Tecnologia
Eina emprada pels blanquers per a toscar els cuirs.
Consisteix en una pedra tosca lleugerament corbada, encaixada en una peça de ferro d’uns 80 cm i proveïda a cada extrem d’un mànec de fusta
remar
Tecnologia
Remenar amb el rem els cuirs i les pells tirats als clots o a les tines dels blanquers.
rebaixadures
Tecnologia
Trossos de pell que els blanquers obtenen com a rebuig en sotmetre les pells o els cuirs al rebaixatge.
Les rebaixadures són utilitzades com a primera matèria en l’elaboració de planxes de fibra de cuir
pala
Tecnologia
Ganiveta proveïda d’un mànec curt a la banda oposada al tall, emprada pels blanquers per a descarnar les pells.
alum
Tecnologia
Rendent, especialment el que utilitzaven antigament els blanquers, que consistia en una mescla d’aigua i excrements d’animals, tals com colomassa, gallinassa o excrements de gos.
forcalla
Tecnologia
Barra de fusta llarga, amb un ganxo de ferro en un cap, en forma de V dentada a l’interior, que serveix als blanquers per a penjar les peces de sola.
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
rem
Tecnologia
Instrument emprat pels blanquers per a remenar la calç, l’alum, etc, en els clots respectius, que consisteix en una barra llarga de fusta proveïda en un dels seus extrems d’una pala quadrada.