Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
rellotge de cèl·lules fotoelèctriques
Tecnologia
Variant de rellotge automàtic, elèctric o electrònic, en què una bateria de cèl·lules fotoelèctriques genera el corrent necessari, quan és exposat a la llum, per a mantenir sempre carregat un acumulador de corrent, que alimenta el rellotge.
El corrent generat també pot ésser utilitzat per remuntar el pes d’un rellotge mecànic
cèl·lula fotovoltaica
Panells fotovoltaics a la teulada d'una casa
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre…
rellotge automàtic
Tecnologia
Rellotge portàtil, de polsera o de butxaca, fornit d’un mecanisme complementari que dóna corda al rellotge a partir dels moviments que efectua el portador.
Per extensió, hom pot també considerar rellotges automàtics els atmosfèrics i els proveïts de cèllules fotoelèctriques
rellotge atòmic
Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
bateria solar
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Bateria de piles o cèl·lules solars emprada per a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.
Actualment tenen aplicació en els satèllits artificials per a carregar les bateries d’acumuladors
rellotge perpetu
Tecnologia
Ambigua i inexacta denominació aplicada als rellotges que poden funcionar indefinidament sense necessitat aparent de manteniment (rellotge atmosfèric, rellotge automàtic, rellotge de cèl·lules fotoelèctriques).
panell fotovoltaic
Tecnologia
Conjunt de cèl·lules fotovoltaiques connectades en sèrie i en paral·lel, disposades entre una coberta transparent i un suport normalment rígid, que serveix per a convertir l’energia radiant en electricitat.
radioprotecció
Física
Tecnologia
En la indústria nuclear o en la utilització de radioisòtops, tècnica consistent en l’engegada dels diversos mètodes i dispositius que permeten de protegir les persones i el medi ambient de les radiacions nocives a les cèl·lules vives.
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…