Resultats de la cerca

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme

Entre aquestes ganivetes i unes altres que van fixades al recipient passa la pasta de cellulosa, per tal de batre-la, llevar-li les impureses i refinar-la, abans que no arribi a la màquina de fer paper És anomenada també pila refinadora

S'obté de fonts riques en midó blat de moro, patates, sucres canya de sucre, remolatxa o cellulosa fusta, residus agrícoles, entre d’altres Els principals productors són els EUA i el Brasil amb prop d’un terç de la producció mundial cadascun, la Xina, l’Índia, França i Alemanya La fabricació de bioetanol genera un gran debat social, perquè exigeix grans extensions de monocultius, a més de produir CO 2 durant la combustió

Els més importants són el midó, que és utilitzat especialment en la indústria del paper i cartó i es gelifica amb formaldehid i bòrax en general s’empra després de diversos tractaments que modifiquen la seva solubilitat i viscositat hidròlisi, degradació enzimàtica, oxidació, cloració, etc la dextrina, que deriva del midó i es gelatinitza també amb formaldehid i bòrax és utilitzada en la indústria del paper i cartó i per a segells, etiquetes i cintes les gomes naturals aràbiga, tragacant, etc Els adhesius a base d’èters i èsters de la cellulosa i els adhesius a base de cautxú natural, encara…

L’avet en la indústria de pasta de paper és primera matèria en els procediments al sulfit en què és usat quasi exclusivament, al sulfat i mecànic El primer dóna una pasta molt apta per a transformar en raió, mentre que el segon dóna una fibra excellent per a paper kraft i d’embalatge Tant l’un com l’altre permeten d’obtenir papers de gran consum i de primera qualitat El procediment mecànic és emprat per a obtenir productes econòmics

L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és utilitzada en la…

La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…

En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…

L’escorçadora de tambor treballa per fregament mutu dels troncs dins el tambor Per a troncs de gran diàmetre més d’1 m hom empra les escorçadores hidràuliques , que apliquen aigua a pressió sobre els troncs Les escorçadores de cadenes i de ganivetes són emprades quan hom exigeix una completa eliminació de l’escorça