Resultats de la cerca

La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a…

La nitruració consisteix a exposar les peces que hom vol tractar —a l’interior d’un forn i a una temperatura entre 500°C i 550°C— a l’acció d’un corrent d’amoníac, el qual a aquesta temperatura es dissocia, en contacte amb el ferro, en hidrogen i nitrogen, i aquest, per difusió en la superfície de l’aliatge, forma nitrurs, de ferro i dels altres metalls que hi són presents, de gran duresa La penetració del nitrogen és d’uns 0,4 mm en unes 50 h, i d’1 mm en unes 100 h La duresa conferida a les superfícies nitrurades, superior a l’obtinguda pels altres tractaments de cementació,…

La protecció per recobriment metàllic sol ésser obtinguda per electrodeposició, per metallització, per galvanització, per cementació, etc, mentre que la protecció per recobriment no metàllic és obtinguda per aplicació de pintures, vernissos, esmalts, etc, sobre la superfície que hom vol protegir

El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes

Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…

El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p >  10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p  < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa  < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…

Consisteix a posar-les en contacte amb una mescla pulverulenta de zinc i de productes reductors i inerts, a una temperatura de prop de 400°C, durant unes tres hores, de manera que a la superfície de la peça és format un aliatge de zinc i ferro El procediment Sherard és molt emprat per a peces com ara cargols, femelles, perns, etc