Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
paper de filtre de cendres tarades
Tecnologia
Química
Paper que per calcinació conté un pes conegut de cendra.
És emprat en tècniques gravimètriques gravimetria
aglomerat de carbó
Tecnologia
Aglomerat de pols de carbó, en forma de maó (briquetes utilitzades pels ferrocarrils i els vaixells de vapor) o de boles o ovoides (utilitzats pels fogars domèstics).
Són fabricats a partir d’hulla, de lignit i de coc, utilitzant com a aglutinants argila que té l’inconvenient d’augmentar les cendres, quitrà, asfalt dur i sobretot pega La barreja de pols de carbó i aglutinant, prèviament malaxada, és aglomerada per compressió amb premses adequades
alt forn
Esquema d’un alt forn per a l’obtenció de ferro
© Fototeca.cat
Tecnologia
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i mineral òxids de…
fundent
Tecnologia
Substància que hom addiciona a la càrrega dels forns de fusió i que, en combinar-se amb les impureses (ganga del mineral, cendres, etc), facilita la fusió i la formació d’escòries que se separen del metall fos.
La composició química del fundent depèn de la natura de la ganga Així, si la ganga és silícica o aluminosa hom hi addiciona carbonat càlcic, i hom empra sílice i alúmina per a gangues de calcària
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…
plastificant
Tecnologia
Producte líquid o sòlid que, afegit a una matèria, n’augmenta la plasticitat, com determinades cendres i terres que són afegides al formigó, els tiols que hom afegeix al cautxú, els esters i els hidrocarburs terpènics que són afegits a les pintures i als vernissos, la nitroglicerina amb la qual hom aglomera els components dels propergols sòlids, etc.
vidre
Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…