Resultats de la cerca

També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos…

Generalment és format per un parell de volants concèntrics, dels quals un és collat sobre el cigonyal i l’altre és empès pel frec d’un element intermediari, de manera que la força d’inèrcia pot fer que aquest segon volant llisqui per avançat o posteriorment respecte del primer Les puntes d’acceleració i desacceleració a què és sotmesa la massa del cigonyal a cada volta són neutralitzades en part per l’energia gastada en el lliscament

Així, en els motors elèctrics, l’arbre motor és l’arbre del rotor i, en els endotèrmics, el cigonyal

En el trucatge hom augmenta la relació de compressió, varia la distribució, treu pes al volant, al cigonyal i a les bieles, etc, i substitueix determinats elements, tals com el carburador, els tubs d’escapament, etc

Eventualment, quan forma part d’un sistema biela-manovella , transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu motors de combustió interna, màquines de vapor, etc o viceversa compressors, bombes d’èmbol, serres alternatives, etc Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents per això són d’acers especials o de duralumini, obtingudes per estampació, i darrerament hom fa proves amb materials plàstics reforçats amb fibres de carboni Consta d’una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya , que uneix els dos extrems…

Els principals tipus són el manual , amb manovella, el d' inèrcia , que aprofita l’energia d’un volant que gira a alta velocitat, i el motor d’engegada demarrer , que habitualment és un motor elèctric En alguns motors de petita cilindrada l’engegador consisteix en una politja fixada al cigonyal, en la qual va enrotllada una corda que hom estira A vegades hom empra els engegadors d’aire comprimit , on la injecció d’aire a pressió en els cilindres produeix l’efecte de l’explosió del combustible i inicia, així, el moviment del motor

En els motors dièsel, l’avantcambra alenteix la combustió tot evitant cops bruscs al sistema biela-manovella i al cigonyal, augmenta la turbulència dels gasos produïts a la precombustió i millora la dispersió del combustible Sol anar proveïda d’una bugia d’incandescència que facilita l’engegament del motor En els motors de gasolina, l’avantcambra rep la fracció més enriquida de la mescla que, un cop encesa, fa cremar sense dificultat la mescla empobrida de la cambra principal d’aquesta manera s’eviten els perills d’autoencesa i detonació L’avantcambra és anomenada també cambra de…

Porta muntats els coixinets entre els quals gira el cigonyal, que hi resta suspès, uneix entre ells els diversos grups mecànics constituents del motor, tanca i protegeix al seu interior els òrgans rotatius i l’oli lubrificant, subjecta el motor a l’estructura que el sosté bastidor, en els automòbils una quaderna del buc o les ales, en els avions, posseeix els orificis del pas de l’oli pels suports de l’arbre de lleves, per les guies de les vàlvules i taquets quan les vàlvules són laterals i és proveïda dels diversos plans i brides d’acoblament dels cilindres, si s’escau, i de les…

Es produeix amortiment pel fregament intern de l’estructura dels materials que es deformen, pel fregament entre peces amb moviments relatius entre elles amortiment de Coulomb, pels corrents paràsits que es generen en un sistema que es mou en un camp magnètic, o per la resistència que presenta un conducte de secció controlada al pas d’un fluid amortiment viscós Quan hom pot considerar que un sistema és sotmès a un amortiment viscós, el seu comportament és estudiat plantejant una equació diferencial lineal de segon ordre La resposta d’un d’aquests sistemes a un estímul brusc permet de…