Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cola de fuster
Tecnologia
Substància adhesiva, antigament emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc; la més emprada era l’ aiguacuit
, que hom dissolia en aigua i calia aplicar en calent.
Actualment hom empra encara la cola blanca , obtinguda a base de caseïna, que té el gran avantatge de poder ésser aplicada en fred, tot i que va essent progressivament substituïda pels diversos tipus d’adhesius sintètics adhesiu sintètic
paper de filtre
Tecnologia
Química
Paper de propietats filtrants, porós i sense cola.
Hom en forneix de diferents graus de porositat i de resistència química i mecànica
fosa dúplex
Tecnologia
Procediment de colada que permet d’obtenir un lingot doble en el qual les dues parts no tenen la mateixa composició.
Primerament cal fer una colada en una lingotera especial després, quan ja s’ha soldificat, hom cola, en contacte amb el primer lingot, la segona composició El producte obtingut és laminat i colat com un lingot ordinari Aquest procediment és utilitzat per a fer peces de matrius, cisalles, etc La part externa correspon al metall més dur, i la interna, al metall més resistent i més malleable
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…
adhesiu orgànic animal
Tecnologia
Adhesiu format per proteïnes.
Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera i per als…
enganxat
Tecnologia
Tap o carrac fet amb petites planxes de suro enganxades pel ventre amb una cola o goma.
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que permet de…
abrasiu
Tecnologia
Material dur capaç de produir abrasió.
Els abrasius són utilitzats per a arrencar matèria, és a dir, per a desbastar, raspar, raure, brunyir o polir, a fi de modificar la grandària, la forma, la llisor o l’acabat superficial d’un objecte Són emprats sigui en forma de pólvores soltes i de pastes, sigui en forma d’agregats, on els grans de l’abrasiu pròpiament dit són units per un aglutinant La finor de l’acabat produït per un abrasiu depèn de la grandària dels seus grans Els altres factors principals que determinen el seu treball són la duresa, la fragilitat i les propietats refractàries La duresa delimita el camp d’aplicació, car…