Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
pollina
Tecnologia
Suport emprat en les serradores de bosc, en els obradors de carreters, de mestres d’aixa, etc, per a sostenir, generalment subjectats amb cordes, cadenes, etc, els troncs o les peces que hom vol serrar.
Sol consistir en una biga inclinada, suportada per un extrem per dos peus i per l’altre recolzada a terra
servomotor
Tecnologia
Motor emprat en un servomecanisme per a produir moviments lineals o rotatius.
Sol consistir en un cilindre pneumàtic o hidràulic o bé en un electroimant, per a desplaçaments rectilinis, o en un motor elèctric, per a moviments rotatius
planejadora
Tecnologia
Màquina eina que permet d’obtenir una o més superfícies planes i llises en una peça de fusta, metàl·lica, etc, amb arrencament de doladura (encenalls, ferritja, etc).
Les planejadores per a fusta solen consistir en una taula metàllica partida en dos trossos, transversalment a la direcció de treball de la màquina, entre els quals gira a gran velocitat un corró portaeines, proveït de dues o més eines de tall disposades a la seva superfície de revolució de banda a banda de l’aresta, en el sentit contrari al d’avanç de la peça, el qual pot ésser manual empenyent-la amb una fusta, etc o automàtic essent arrossegada per uns rodets estriats Les altures dels dos trossos de taula són diferents, i l’anterior al corró és regulable per tal que les eines sobresurtin…
tensor
Tecnologia
Dispositiu emprat per a donar tensió als filferros d’una tanca o d’un estenedor, a les corretges o a les cadenes de transmissió, etc.
Els tensors de filferro solen consistir en un rodet amb mecanisme de cadell que gira en accionar-lo amb una clau o en dues bagues d’espiga llarga i roscades l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra, enroscades en un cos d’unió Els tensors de corretges de transmissió consisteixen generalment en uns rodets lliures que n'allarguen el recorregut en ésser aplicat amb força sobre una branca de la corretja o sobre totes dues
termometria
Tecnologia
Tècnica que desenvolupa i utilitza els aparells i mètodes necessaris per tal de mesurar les temperatures dels medis i cossos materials d’una manera objectiva, prescindint de la sensació fisiològica subjectiva.
Els aparells emprats en termometria són el termòmetre, el termoparell, el piròmetre i la termistància amb totes llurs variants Els mètodes, basats en el principi zero de la termodinàmica, a més de consistir en una normativa que garanteix la perfecció de la mesura, tenen com a suport els punts fixos de l’escala internacional pràctica de temperatures termòmetre Tradicionalment hom ha anomenat pirometria la part de la termometria que s’ocupa de la mesura de temperatures elevades respecte a l’ambiental
pintura
Tecnologia
Operació de revestir alguna superfície amb pintura.
Comprèn tres etapes la preparació de la superfície a pintar, la pintura pròpiament dita i l’assecatge La primera pot consistir en una simple neteja o bé tractar-se d’un desgreixatge o un decapatge sorrejament, decapatge electroquímic, etc L’aplicació de la pintura pot fer-se a mà amb brotxa o amb corró o, més generalment en la indústria, amb pistola, per immersió, per deposició electroestàtica, etc L’assecatge pot ésser per evaporació natural dels constituents volàtils o bé per escalfament, sia en túnels d’aire calent o per radiació amb infraroigs, ultraviolats, etc
ribot
ribot de fusta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina del fuster que serveix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc., les peces de fusta.
Hom l’anomena també plana Hi ha ribots de formes, dimensions, etc, diferents, coneguts amb noms diferenciats propis, segons el treball concret al qual són destinats, però el ribot comú o ordinari sol consistir en un bloc prismàtic de fusta, anomenat caixa, a l’interior del qual és fixada, obliquament al pla de la base del bloc, una fulla de ferro, de tall generalment recte, que sobresurt una longitud regulable de la cara inferior de la caixa i té al davant, segons el sentit de treball, una obertura per la qual surten els encenalls aixecats de la fusta en treballar-la Són ribots…
parquet
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Paviment del sòl d’una habitació, d’un corredor, etc., fet de trossos prims i estrets de fusta polida disposats regularment en diferents composicions geomètriques.
El parquet tradicional és de peces parallelepipèdiques de roure, d’avet o d’alzina, d’unes dimensions variables entre 300 i 750 mm o 800 i 2000 mm de longitud, 50 i 105 mm d’amplada i 24 mm de gruix, generalment emboetades i collocades damunt uns llistons d’assentament fixats al sòl Aquests parquets solen rebre el nom del país de procedència o d’algun objecte semblant a llur composició geomètrica així, hom parla de parquet a l’anglesa, parquet d’espina de peix , etc Els elements del parquet modern solen consistir en un conjunt de petites peces de superfície rectangular d’alzina,…
mecanisme d’encèntrica
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al conduït un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.
Aquesta llei determina el perfil de l’element conductor, el qual és generalment cilíndric i té moviment de rotació L’element conduït pot ésser una tija guiada, recolzada per un extrem en l’element conductor excèntric de primera espècie, o una palanca que oscilla al voltant d’un eix fix excèntric de segona espècie L’extrem d’aquest element que és en contacte amb l’element conductor pot ésser d’aresta viva, de plat pla o taquet, de plat esfèric, o pot consistir també en un petit corró que anulla tot el fregadís entre les superfícies en contacte Hom els construeix, normalment, amb…
màquina trepadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora.
En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en…