Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cor
Tecnologia
Part central del tronc de l’arbre, on hi ha la fusta de millor qualitat, especialment la més dura i compacta.
cor-rodat
Tecnologia
Defecte que presenten les fustes que manifesten en alguna part l’esqueixament de les capes o les anelles anuals de llur tronc.
cadirat

Cadirat de la catedral de Barcelona
Fèlix González (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Tecnologia
Conjunt de cadires integrades a l’estructura del cor de les esglésies o de les sales de reunions.
Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més austera, elements…
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
fusta

Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del…