Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
corda
Tecnologia
La part propulsora del mecanisme d’un rellotge, constituïda per una tira d’acer enrotllada en el tambor (molla real); en produir-se’n la distensió, provoca el moviment del rellotge.
Primitivament consistia en una cordeta o cadeneta enrotllada en un corró, que es desenrotllava per l’acció d’un pes
donar corda
Tecnologia
Donar tensió a la corda (molla real) o pujar els pesos, segons els casos, per tal que, en efectuar-se’n la distensió o en baixar aquells per l’acció de la gravetat, accioni el mecanisme d’un rellotge.
escala de corda
Tecnologia
Escala que en lloc de muntants rígids té dues cordes paral·leles a les quals van subjectes els travessers.
A les escales actuals les cordes són substituïdes sovint per cables d’acer, que a igualtat de pes són molt més resistents i fan menys embalum
ballesta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça del torn primitiu que consistia en un arc de fusta flexible que es vinclava en ésser tesada la corda que unia els seus extrems per l’acció d’una altra corda vertical.
Aqusta lligada a la part central de l’anterior i cargolada al voltant de la peça giratòria que hom tornejava transmetia la força aplicada per l’operari damunt la calca , i es desvinclava per la seva flexibilitat en deixar d’ésser aplicada aquella força pel fet de tornar a la seva posició inicial, permetia d’aplicar alternativament l’impuls que a través de la corda vertical imprimia el moviment de rotació a la peça, i d’aprofitar alhora el gir produït en sentit contrari durant el moviment de retorn
politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació
rellotge mecànic
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament
rellotge de pla inclinat
Tecnologia
Rellotge originari del segle XVII que consisteix en un mecanisme de rellotgeria tancat en una caixa cilíndrica situada damunt d’una petita rampa o pla inclinat.
No és fornit de molla motriu, sinó que el manté en moviment el seu propi pes, mentre es va desplaçant des del punt més alt de la rampa fins al més baix Quan arriba en aquest punt cal tornar-lo a situar en el punt més alt, la qual cosa equival a “donar-li corda”
politja
Tecnologia
Roda de superfície lateral en forma de canal, solidària amb un arbre, l’eix del qual és el geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre (o de rebre un moviment d’un altre arbre) mitjançant corretges, eventualment variant-ne la velocitat, com en alguns acoblaments mòbils flexibles.
Algunes politges permenten de tesar les branques fluixes d’una corretja, sense intervenir en el moviment, en ésser muntades damunt un suport articulat i proveïdes d’un ressort, d’un contrapès, etc, adequadament disposat, que augmenta l’adherència de la corretja a les politges Eventualment poden ésser emprades politges amb l’única finalitat d’evitar el fregament d’un cable, d’una corda, etc, per terra, per una paret, etc, i guiar-lo
engegador
Tecnologia
Aparell emprat per a engegar un motor d’explosió.
Els principals tipus són el manual , amb manovella, el d' inèrcia , que aprofita l’energia d’un volant que gira a alta velocitat, i el motor d’engegada demarrer , que habitualment és un motor elèctric En alguns motors de petita cilindrada l’engegador consisteix en una politja fixada al cigonyal, en la qual va enrotllada una corda que hom estira A vegades hom empra els engegadors d’aire comprimit , on la injecció d’aire a pressió en els cilindres produeix l’efecte de l’explosió del combustible i inicia, així, el moviment del motor
rellotge atmosfèric
Tecnologia
Rellotge mecànic de taula o caixa alta que disposa d’un mecanisme que aprofita els petits canvis de temperatura de la cambra on és situat, a fi de poder remuntar automàticament el seu pes o molla.
Introduït pel britànic James Cox al s XVIII, actualment és fabricat industrialment només per una marca suïssa Tant el seu inventor com els seus actuals fabricants el presentaren amb el nom de rellotge perpetu El rellotge de Cox era accionat per uns recipients de mercuri, el nivell del qual variava amb la temperatura El mecanisme atmosfèric dels actuals conté una bombona hermètica de volum variable plena amb clorur d’etil en estat gasós Aquest gas és suficientment sensible als canvis de temperatura perquè una variació de només un grau provoqui un canvi de volum en el recipient…