Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cable
cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat
Tecnologia
Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.
Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons…
cablejadora
Tecnologia
Màquina o dispositiu per a trenar els fils o cordons que constitueixen un cable.
borseguí
Tecnologia
Calçat que arriba més amunt del turmell, obert per davant i que s’ajusta amb cordons.
cablejar
Tecnologia
Trenar (els fils o cordons que constitueixen un cable) entorn d’una ànima metàl·lica o de cànem.
sandàlia
Sandàlies
Tecnologia
Calçat que consisteix en una simple sola que és subjectada al peu amb llenques de cuir, amb cordons o amb vetes.
orella
Tecnologia
Cadascuna de les porcions de pell que surten una de cada costat d’algunes sabates i que s’ajusten a l’empenya del peu mitjançant cordons, cremalleres, etc.
sabatilla
Tecnologia
Sabata lleugera, feta de roba, feltre, pell fina, plàstic, etc, amb sola molt prima, generalment sense taló i sense cordons ni cap altra subjecció, que hom sol portar per casa.
ànima
Tecnologia
Part interna dels fils metàl·lics d’ornamentació, cordes, cordes d’instruments musicals o cables metàl·lics, a l’entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc, que els donen l’aspecte exterior, la desitjada sonoritat, resistència, etc.
També, part central d’un perfil metàllic, d’una biga, que n'uneix les ales
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…