Resultats de la cerca

En particular, serveix per a determinar els esforços principals , és a dir, els valors màxim i mínim de l’esforç normal, i les direccions de les superfícies que els suporten, a les quals correspon un valor nul de l’esforç tallant Les superfícies en què el valor de l’esforç tallant és màxim formen un angle de 45° amb les anteriors els valors numèrics d’aquests esforços tallants màxims són calculats també gràficament mitjançant el cercel de Mohr

És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en…

És una propietat característica de molts metalls or, argent, coure, zinc, plom, ferro, etc Els esforços que donen origen a la deformació són esforços de compressió, els quals poden ésser produïts mitjançant un martell o una premsa, com en l’embotiment, o bé mitjançant la pressió de dos cilindres, com en el laminatge La malleabilitat, com la ductilitat, és funció de la corba esforç-deformació, la qual és determinada, per a cada material concret, per la temperatura i pel sistema de distribució de càrregues La malleabilitat d’un metall augmenta amb la temperatura, puix que…

Generalment els materials que segueixen la llei de Hooke per a certs esforços de tracció es comporten d’una manera anàloga en la compressió La ruptura de molts materials sotmesos a la compressió, especialment els que tenen les dimensions longitudinals força més grans que les transversals, es produeix per vinclament per a un esforç inferior al corresponent de resistència a la compressió Són exemples de peces sotmeses a compressió les columnes i els pilars, els coixinets, fonaments de màquines, etc

En la representació gràfica de l’assaig esforç-deformació d’un sòlid, el cicle d’histèresi representa la deformació i la posterior recuperació del sòlid quan la càrrega és inferior al límit elàstic

La causa d’aquest canvi en la distribució dels esforços interns pot ésser l’augment o la disminució de la temperatura del medi o l’aplicació de forces exteriors La deformació, si és petita, creix proporcionalment a l’esforç L’interval de tensions en el qual l’afirmació anterior és vàlida és anomenat zona de comportament elàstic del material Ultrapassada aquesta zona, la deformació esdevé permanent en cessar l’esforç que l’ha originada, les propietats físiques del material són distintes de les que tenia inicialment En aquest cas hom diu que el material es comporta…

Té una relació íntima amb els processos microscòpics que tenen lloc quan el material es deforma Molts materials emprats en enginyeria presenten una component de la deformació elàstica que depèn del temps la deformació elàstica encara augmenta després d’aplicar la càrrega, i havent-la enretirada, ha de passar un temps fins que el material no es recupera del tot Així, quan el material és sotmès a un esforç, hom pot considerar que la component elàstica es desenvolupa en el mateix instant, mentre que la deformació anelàstica no ho fa d’una manera instantània En el cas dels materials…

És superior a la potència fiscal i té un interès especial en els motors d’aviació en l’esforç de l’envol