Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
anell de retenció
Tecnologia
Anell metàl·lic, obert, que per deformació elàstica pot ésser introduït en la ranura mecanitzada sobre la perifèria d’un eix ( anell d’exteriors
), o en la d’un allotjament cilíndric ( anell d’interiors
), i impedeix el moviment axial relatiu entre dues peces.
N'hi ha de certs tipus que estan proveïts de sengles orelles foradades en llurs extrems, per on s’introduiexen les puntes d’unes alicats especials que en faciliten el muntatge
higiene d’instal·lacions
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Característiques de les instal·lacions directament relacionades amb la seguretat higiènica d’una planta de producció.
Aquest aspecte és fonamental en el cas de les superfícies directament en contacte amb l’aliment Són installacions higièniques les que estan en contacte directe amb el producte alimentari i es caracteritzen per ser inerts, llises, no poroses, polides, sense defectes, forats, esquerdes, fàcilment accessibles a la inspecció, neteja i desinfecció o bé fàcilment desmuntables
rellotge biològic
Tecnologia
Rellotge basat en el fet que certs mecanismes bioquímics i fisiològics que posseeixen els animals vertebrats generen constantment diferents ritmes elèctrics, alguns de freqüència força estable (9-10 cicles per segon), detectables mitjançant un encefalograma.
Alguns dels ritmes biològics generats pels éssers vius tenen relació amb els moviments de la Terra migració dels ocells, moviment de les flors Altres ritmes biològics no estan determinats pels moviments planetaris, com ara els que generen el ritme cardíac o la cadència respiratòria Els rellotges biològics determinen l’entrada en activitat i la interrupció de les diverses activitats internes de l’ésser viu En la generació i l’organització d’aquests ritmes hi té un paper important la melatonina, coneguda com l’hormona de la son
aglomeració
Tecnologia
Acció de reunir pólvores o partícules de petites dimensions, homogènies o heterogènies en composició, en masses, més o menys compactes, de més gran dimensió, sense fer-les passar per l’estat líquid.
Casos particulars d’aglomeració són la granulació, la nodulació, la compactació, la sinterització, la pelletització i, en termes generals l'extrusió Alguns materials poden aglomerar-se fàcilment per si sols, o bé, si estan dispersats en un líquid, per evaporació d’aquests la major part de les vegades, això no obstant, cal afegir-hi un aglutinant , líquid o pastós, que serveixi d’adhesiu Els objectius de l’aglomeració són evitar els inconvenients inherents a les pólvores pèrdues en manipular-les o utilitzar-les, agressivitat equan es tracta de productes irritants densificar el producte per a…
biocombustible
Química
Tecnologia
Combustible constituït per un agregat de matèria orgànica, com ara deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, etc., amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera , segona ,…
ballesta
Tecnologia
Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines, planes o lleugerament corbes, d’acer resistent i elàstic, de la mateixa amplada, però de llargada diferent, ajuntades per una brida, mantingudes alineades amb abraçadores.
Estan disposades de manera que la part central, que suporta el moment màxim, contingui un nombre més gran de fulles A les ballestes corbes, anomenades generalment ballestes semiellíptiques, la làmina més llarga làmina mestra o fulla mestra és gairebé plana i té els seus extrems cargolats formant un ull on és aplicat l’esforç les altres làmines són més curtes i més corbes Les ballestes semiellíptiques són les més emprades com a element de suspensió en diversos vehicles, com automòbils, locomotores i vagons de ferrocarril, on solen ésser disposades perpendicularment als eixos i en alguns casos…
cèl·lula fotovoltaica

Panells fotovoltaics a la teulada d'una casa
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre substrats més…
combinació
Tecnologia
Únic conjunt de nombres, lletres o signes, entre diversos de possibles, la selecció del qual desenclava el dispositiu de seguretat de què estan dotats certs cadenats, panys o caixes de cabals, que d’altra manera fóra impossible d’obrir.
robot

Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…