Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
xiruca
Tecnologia
Bota flexible, de sola gruixuda de goma vulcanitzada, i feta de tela resistent, molt popular entre els anys cinquanta i setanta.
Emprades sobretot en treballs agrícoles i industrials i en l'excursionisme, el nom prové de la marca registrada Chiruca , modificació de la sabata amb sola de goma que l’empresari Esteve Fontfreda començà a fabricar a Tortellà Garrotxa els anys vint a partir d'espardenyes tradicionals d’espart Després de la Guerra Civil Espanyola, els anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Fontfreda Castañer, els quals perfeccionaren el calçat, convertint-lo en una bota de lona amb sola vulcanitzada inicialment procedent de pneumàtics, i el qual van registrar amb el nom de…
politetrafluoroetilè
Química
Tecnologia
Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè
.
Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una …
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable…
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…