Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
màquina desfibradora
Tecnologia
Màquina que té per objecte de separar les fibres unitàries d’un material fibrós.
El seu principi és l’erosió del material per fricció contra elements rotatoris més durs o bé tallants En són tipus característics les moles de sauló de quars per a la desfibració de la fusta en la fabricacició de paper, el tambor amb fulles tallants emprat en les piles holandeses, i els cilindres rotatius de pues d’acer o de dents de serra, que giren inversament l’un de l’altre a diferents velocitats, per a separar fibres tèxtils
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a…
pell apelfada
Tecnologia
Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun dels seus dos costats una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor
procediment Asplund
Tecnologia
Procediment continu de desfibració de la fusta, inventat per l’enginyer suec Arne Asplund el 1931, basat en el fet que a temperatures suficientment altes (165-200°C) la lamel·la intercalar que lliga les fibres cel·lulòsiques s’estova a bastament perquè hom pugui separar-les mecànicament.
La pasta obtinguda no serveix per a fer paper, i és emprada per a taulers de fibres, plafons aïllants, feltres de saturació, etc El procediment ha estat adoptat en la fabricació de la pasta semiquímica
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a…
fibra de carboni
Química
Tecnologia
Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva…
material
Tecnologia
Matèria natural (pedra, fusta, etc.) o artificial que serveix per a construir edificis, màquines, vehicles i tota altra mena d’objectes.
Un material pot ésser un element químic d’un grau de puresa determinat silici per a l’electrònica, un compost polímer, un agregat aglomerat, compòsit, una suspensió colloidal ferrofluid, una solució sòlida una classe d’aliatges, etc, i pot ésser definit també pel procés d’obtenció electroquímic, sinteritzat o per les aplicacions material de construcció, biomaterial Els materials en estat sòlid es classifiquen en tres grups bàsics metalls normalment, combinacions d’elements metàllics, ceràmiques tradicionals, com l’argila, el vidre i el ciment noves, com els carburs, les alúmines i les…
enllistonat
Tecnologia
Plafó o cloenda formats per llistons juxtaposats.
Per aquest motiu el plafó, a causa de la multiplicada partició de les fibres, esdevé més insensible a les alteracions de la fusta
acumulador cinètic d’energia
Tecnologia
Òrgan de màquina capaç d’acumular energia cinètica i de cedir-la, sigui per a provocar un moviment, sigui per a compensar les fluctuacions de velocitat motivades per un aparell de règim motor no constant.
Els volants de les màquines i dels motors d’explosió en són exemples La capacitat d’acumulació d’un volant depèn de la resistència a la tracció i de la lleugeresa del material de què ha estat fet Els volants realitzats amb resines epoxi, reforçades amb fibres de carboni, bor o quars, tenen unes capacitats específiques de 100-300 Wh/kg