Resultats de la cerca

Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…

Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible abandonar el…

La relació entre la magnitud de sortida i la d’entrada depèn del tipus de transductor és molt corrent la relació proporcional, però també hi ha transductors en què la sortida pot ésser proporcional a la derivada o a la integral de l’entrada

Estudià a les universitats d’Oregon i Minnesota Treballà als laboratoris de la Bell Telephone a Nova Jersey, durant el període 1929-67 El 1956 compartí el premi Nobel de física amb John Bardeen i William B Shockley pel descobriment de l’efecte transistor 1948

Així com també permetre'n o facilitar-ne el funcionament en el làser, efectuar una operació química o física com la liqüefacció de gasos o la condensació de vapors, etc El refredament d’un cos calent pot ésser basat bé en la cessió de calories esdevinguda en el seu contacte amb un cos fred, com el refredament dels motors d’automòbil, bé en la capacitat d’absorció de calories d’un cos sòlid en fondre's o en dissoldre's en un líquid o d’un cos líquid o sòlid en evaporar-se o sublimar-se, com en les geladores i en les neveres de glaç o en els refrigeradors de refredament per absorció i per…

La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional explica, en…

Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…

En general, n'hi ha de tres menes els que mesuren, els que compten i els que fan les dues coses alhora Els primers són els anomenats calculadors analògics , i és basen en la substitució del problema que hom vol resoldre per un altre d’anàleg, construït mitjançant els elements del calculador, on les relacions aritmètiques són substituïdes per processos físics en què intervenen magnituds contínues tals com distàncies, angles, voltatges, etc el senyal de sortida —també continu— és proporcional a la solució numèrica del problema plantejat Són ràpids i poden treballar en parallel, però tenen l’…