Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
xapa
Tecnologia
Placa prima de metall, de fusta, de cuir, de plàstic i d’altres matèries.
Les xapes de metall són anomenades també planxes , i les de fusta, preferentment, fulloles
calaixera
Calaixera holandesa (segle XIX)
Tecnologia
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, aproximadament d’uns cinc pams d’alçada i sovint amb el calaix superior més estret i amb l’amplada partida en dues, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…
encolar
Tecnologia
Escampar la cola o l’aiguacuit calent per la superfície a enganxar, per tal d’apariar peces de fusta comunes, aplacar fulloles, etc.
contraplacar
Tecnologia
Encolar a pressió, degudament capiculades i sempre en nombre imparell, les diverses fulloles necessàries per tal d’obtenir una placa d’un gruix determinat.
cala
Tecnologia
Cloenda o placa gran de fusta que els ebenistes intercalen entre plafons diversos disposats per a ésser aplacats de les corresponents fulloles dins els llassissos.
fusta
Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…
contraplacat
Tecnologia
Placa destinada a la fusteria i a la construcció de mobles, especialment formada per tres o cinc fulloles superposades i encolades a cap-i-través, i que és emprada per a plafons i fonadures.
cola de fuster
Tecnologia
Substància adhesiva, antigament emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.; la més emprada era l’aiguacuit, que hom dissolia en aigua i calia aplicar en calent.
Actualment hom empra encara la cola blanca , obtinguda a base de caseïna, que té el gran avantatge de poder ésser aplicada en fred, tot i que va essent progressivament substituïda pels diversos tipus d’adhesius sintètics adhesiu sintètic