Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
sulfat de ferro
Química
Tecnologia
Sal que es presenta en forma de cristalls verds i és obtinguda per acció de l’àcid sulfúric damunt el ferro.
És emprat, sol o bé combinat sota la forma de sulfat doble, com a reductor És anomenat vidriol verd
nitruració
Tecnologia
Procés de cementació al qual són sotmesos els aliatges de ferro, especialment els acers, per tal d’endurir-los superficialment i d’augmentar-ne la resistència a la corrosió.
La nitruració consisteix a exposar les peces que hom vol tractar —a l’interior d’un forn i a una temperatura entre 500°C i 550°C— a l’acció d’un corrent d’amoníac, el qual a aquesta temperatura es dissocia, en contacte amb el ferro, en hidrogen i nitrogen, i aquest, per difusió en la superfície de l’aliatge, forma nitrurs, de ferro i dels altres metalls que hi són presents, de gran duresa La penetració del nitrogen és d’uns 0,4 mm en unes 50 h, i d’1 mm en unes 100 h La duresa conferida a les superfícies nitrurades, superior a l’obtinguda pels altres tractaments de…
agitació
Tecnologia
Operació física, que es realitza en un agitador, consistent en la producció de moviments irregulars i turbulents al si d’una massa fluida, per tal d’accelerar un procés de barreja o de transferència.
En tot procés d’agitació intervenen els tres factors següents forma del corrent de fluid originat pel moviment de l’agitador quantitat de flux Gv i grau de turbulència H El tipus de flux depèn principalment de la forma de l’agitador i del recipient Els agitadors de pala plana vertical produeixen un flux essencialment radial, mentre que els helicoidals i de pales inclinades el fan axial D’altra banda, el flux o cabal produït per l’agitador depèn del seu diàmetre D i de la velocitat de gir, és a dir, del nombre de voltes per unitat de temps n, segons la fórmula Gv = K 1 nD 3 ,…
oclusió
Química
Tecnologia
Fenomen consistent en la dissolució de gasos en metalls que origina composts intersticials.
Fou descoberta el 1867 per TGraham en estudiar el sistema palladi-hidrogen i observar el palladi dissol hidrogen fins que s’arriba a una composició aproximada de Pd 2 H
clorur de cobalt (II)
Química
Tecnologia
Lamel·les de color blau pàl·lid, obtingudes per acció del clor sobre el metall.
Forma un hexahidrat CoCH 2 O 4 Cl 2 2H 2 O, diclorur de tetraaquocobalt II que cristallitza en el sistema monoclínic i és bastant soluble en aigua Emprat com a indicador d’humitat i d’aigua, en higròmetres, etc
monel
Tecnologia
Aliatge constituït per níquel (66-68%), coure (27-30%) i ferro (1,5-3%), de color blanc, d’una densitat de 8,82 i amb un punt de fusió de 1 360°C.
Té una gran resistència a la tracció, un bon allargament i resisteix remarcablement l’acció corrosiva de l’aigua de mar, del vapor d’aigua i dels àcids excepte el nítric L’addició d’alumini o silici permet de millorar-ne les característiques mecàniques És utilitzat en la fabricació de tubs de condensador, hèlices, paletes de turbina, aparells químics, installacions sanitàries i de la indústria alimentària, etc Creat per David H Browne, i patentat el 1906, rep el seu nom de l’industrial nord-americà Ambrose Monell
biga

Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
turbopropulsor

Vista escorxada d’un turbopropulsor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Motor híbrid que acciona una o més hèlixs i proporciona impuls en forma de reacció.
Funciona de manera semblant a un turboreactor, però amb la diferència que una gran part de l’energia de propulsió dels gasos d’escapament 80 a 85% és utilitzada per a moure una turbina més gran que les dels turboreactors, que impulsa, a través d’un sistema reductor mecànic, l’arbre de l’hèlix És un tipus de motor més econòmic que el turboreactor i és especialment indicat com a grup propulsor, entre d’altres, d’avions comercials de línies de curt recorregut llur velocitat ideal són els 750 km/h, d’helicòpters, d’aerolliscadors, etc
experiment
Física
Tecnologia
Producció artificial i controlada d’un fenomen per tal de dur a terme la comprovació d’una hipòtesi.
El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de determinar la relació…
electròlisi

Esquema dels fenòmens d’electròlisi
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.
Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que…