Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
humitejament
Tecnologia
Operació de donar al cuir adobat al crom la humitat necessària (aproximadament un 34%) per conferir-li el tacte adequat.
En l’humitejament hom deixa les pells en contacte amb serradures molles fins que absorbeixen la quantitat d’aigua convenient o bé hom les submergeix breument en aigua i les deixa unes quantes hores, tapades amb un plàstic, per tal que es reparteixi uniformement la humitat
cel·lofana
Tecnologia
Làmina de cel·lulosa pura hidratada transparent i flexible, que resisteix els esforços de tracció sense deformar-se, obtinguda per laminació de la viscosa.
És impermeable a gairebé tots el gasos i vapors, i tractant-la amb resines sintètiques o vernissos esdevé impermeable a la humitat i termosegellable, cosa que la fa especialment adequada per a embolicar productes de l’alimentació
clorur de cobalt (II)
Química
Tecnologia
Lamel·les de color blau pàl·lid, obtingudes per acció del clor sobre el metall.
Forma un hexahidrat CoCH 2 O 4 Cl 2 2H 2 O, diclorur de tetraaquocobalt II que cristallitza en el sistema monoclínic i és bastant soluble en aigua Emprat com a indicador d’humitat i d’aigua, en higròmetres, etc
serradures
Les serradures són un subproducte de la indústria de la fusta que s’aprofita per a fabricar pasta de paper i taulons de conglomerat
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Partícules despreses de la fusta en serrar-la.
Les serradures són aprofitades per a diverses aplicacions, especialment com a combustible, en pols o en aglomerats, com a absorbent de la humitat, com a adsorbent, com a fumigen en el fumatge d’aliments, com a matèria de càrrega, etc
pèl·let
Pèl·let
Tecnologia
Combustible fabricat a partir de serradures de biomassa vegetal, normalment residus forestals.
Les serradures es compacten amb maquinària d’extrusió per tal de produir uns granulats cilíndrics petits amb un baix contingut d’humitat per sota del 10% Aquests granulats es comporten com un fluid i poden ésser transferits d’un dipòsit al fogar d’una caldera per mitjans de transport automàtics
vern
Fulles de vern
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, monoic, de fins a 20 m d’alt, d’escorça bruna fosca i amb fissures, de brots glabres i víscids, de fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, de flors masculines en aments cilíndrics i de flors femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula.
Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores
aïllants cel·lulars
Tecnologia
material cel·lular derivats de polímers, que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
Llur comportament depèn de la densitat, de la rigidesa i de les dimensions i estructura de la cèllula oberta o tancada Presenten unes propietats gairebé comunes en tots ells inalterables per la humitat i pels insectes, impermeables a l’aigua si la cèllula és tancada, no propaguen la flama, són de poc pes i tenen característiques iguals en totes direccions La temperatura màxima de servei TMS varia segons els polímers Les sèries més importants són les resines d’urea-formaldehid , en les quals l’escuma pot ésser carregada amb fibra de vidre o amiant, de TMS 40°C, emprada en…
humectació
Tecnologia
Operació de conferir a l’aire, a un teixit, etc, un grau d’humitat determinat.
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al crom…